(Palma de Mallorca, 1 juny 1697 – 2 febrer 1768)
Doctor en lleis. Catedràtic de l’Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V de Borbó.
Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu.
Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència.
Joan Armengual (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI) Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.
Maties Armengual (Palma de Mallorca, segle XVIII) Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.
Rafael Armengual (Illes Balears, segle XVIII) Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).
(País Valencià, segle XVI – Salamanca ?, Castella, segle XVI)
Metge i teòleg. Fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
Afavorí les reformes lingüístiques introduïdes per Nebrija a la llengua castellana.
És autor d’un tractat escrit en llatí.
(València, 4 febrer 1945 – )
Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell. Professora adjunta de la Universitat de València (1976), des del 1985 en fou catedràtica d’arqueologia.
El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments (Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero) i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta (Llíria) i de Sagunt. També co-dirigeix els treballs d’excavació a la ciutat fenicio-púnica i romana de Lixus (Marroc).
Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el Gran Vell de Sagunto (1981), La nécrópole ibérique de Cabezo Lucero (1993, en col·laboració) i Escenas de la ciudad ibérica. Las cerámicas de Llíria (València) (1997).
Ha estat comissària científica de l’exposició “Els Ibers” (París, 1997-98; Barcelona ì Bonn, 1998).
(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)
Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.
A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.
Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.
(Mutxamel, Alacantí, 29 desembre 1849 – Cercedilla, Madrid, 4 setembre 1929)
Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid.
Entre les seves obres destaquen: Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre.
(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)
Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.
Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.
Deixà publicats alguns sermons (1750).
(Ceret, Vallespir, 18 octubre 1775 – Montpeller, França, 19 desembre 1833)
Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà.
Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840.
(València, segle XV – 1548)
Poeta. Catedràtic de poesia a la universitat de València a partir del 1516. El 1532 hi féu representar una comèdia de Plaute.
És autor d’una extensa elegia en llatí (1523), que dedicà al marquès de Cenete, Rodrigo de Mendoza, germà del virrei i un dels repressors dels agermanats, i d’una composició castellana en dècimes Tragitriumfo (1524); deixà, a més, un poema llatí de tema marià, i diversos epigrames i dístics que han estat recollits en publicacions universitàries contemporànies.
Dades dels Països Catalans 