Arxiu d'etiquetes: Catalunya (hist)

Barcelona, província de

162 Respostes

(Catalunya, 1833 – )

Demarcació administrativa estatal: 7.733 km2. Una de les quatre en què és dividit el Principat. Paral·lel a la costa: serralada Pre-litoral (Montseny) i Serralada Litoral (Montnegre). La vall del Llobregat uneix aquest sistema a la depressió Central i a la regió pre-pirinenca (Cadí, 2.647 m, Pedraforca, 2.497 m). Economia i contribució al PIB espanyol (14,78%), segon lloc. Sector primari: 2% de la població activa.

Regadius al Maresme i les valls i els deltes del Llobregat i el Besòs; vinya. A la depressió Pre-litoral, cereals i hortalisses (Vallès) i vinya (Penedès). A la depressió Central, blat al Lluçanès, el Berguedà i la plana de Vic; al nord, en terres de secà, cereals i farratge; a la zona pirinenca, explotació forestal. Sals potàssiques i lignits; centrals tèrmiques.

Els serveis són el sector de més població activa (56%); la indústria hi continua essent fonamental (42%): alumini, coure, indústria de l’automòbil i material ferroviari, accessoris automobilístics, maquinària industrial, material elèctric. En el sector tèxtil, és la primera província espanyola. Ciment, indústria química, farmacèutica, perfumeria i cosmètica, plàstics, fibres artificials, paper i cartró.

La Mancomunitat de Catalunya (1914) i la Generalitat (1931-39, 1977- ) han potenciat el comarcalisme. Les comarques incloses a la província són: Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Osona, Selva, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

Enllaç web:  Diputació de Barcelona

Acció Catalana Republicana

17 Respostes

(Catalunya, març 1931 – 1939)

(ACR)  Partit polític. Denominat també Partit Catalanista Republicà, creat en fusionar-se Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya, integrat especialment per intel·lectuals, personalitats de professions liberals i classe mitjana.

A les eleccions municipals del 12 d’abril 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya, fundat per Francesc Macià, i fou derrotat.

Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera, formà part del govern provisional de Catalunya. Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer, formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola.

accio_cat_rep2El partit participà activament en l’elaboració i aprovació de l’Estatut de Catalunya. Tingué representants a les corts de la República i al parlament català. Amb motiu de l’aprovació de l’article 26 de la constitució republicana espanyola, alguns dirigents i militants l’abandonaren, entre ells Jaume Bofill i Mates.

El partit era representat al govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, que el 6 d’octubre de 1934 proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Formà part també del Front d’Esquerres de Catalunya a les eleccions del 16 de febrer de 1936.

Durant la guerra civil del 1936-39 es mantingué al costat del règim republicà, tingué representació al Consell de Milícies Antifeixistes de Catalunya i participà en alguns dels governs de coalició de la Generalitat de Catalunya.