Arxiu d'etiquetes: Catalunya (hist)

Llagostera, baronia de

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial. Erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulès, Tossa i Lloret.

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera.

La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau VI de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona.

Llacuna, baronia de la

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.

Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona (duc de Medinaceli) i el marquès de Moja.

laietans

15 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.

El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.

S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).

lacetans

7 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.

Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.

No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.

Insurrecció Federal -1869-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1869 – novembre 1869)

Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.

Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.

Infants de la Cerda, Guerra dels -1289/1304-

5 Respostes

(Castella, 1289 – Catalunya-Aragó, 1304)

Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya.

Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d’aliança centrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285).

Això provocà que, més tard, Alfons II el Franc, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291.

Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II el Just, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291).

Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304.

indigets

5 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric, establert a l’Empordà i a la costa del nord-est de la Península.

La seva ciutat principal fou Indica o Undica, situada prop d’Empúries.

ilergets

21 Respostes

(Catalunya)

Poble iber, establert a la part occidental del país.

Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l’Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l’actual Lleida (Ildirda). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n’haurien separat.

Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans.

ilercavons

11 Respostes

(Terres de l’Ebre)

(o ilergavó)  Poble ibèric, establert a les ribes del tram final de l’Ebre, entre la plana de Castelló i la serra de Balaguer.

Amb centre a Tortosa (Iulia Ilergavonia Dertosa), se’ls ha suposat una branca dels ilergets.

Jaciments importants a Tivissa i Alcanar, i necròpolis a Gandesa, Amposta i Xivert.

Guàrdia, vescomtat de la

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona -de manera molt efímera- a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).