(Catalunya, segle XVI)
Militar i funcionari reial. Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà d’Antoni.
Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.
(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.
Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.
Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.
(Catalunya, segle XVI – després 1569)
Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II de Catalunya, de l’impost extraordinari dit de l’“excusat”.
La Inquisició, obrant d’acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l’heretgia, i per això, Enric d’Agullana i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.
Guillem d’Aguiló (Tarragona, segle XII – ? segle XIII) Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.
Joan d’Aguiló (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.
Lluís d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Fou un dels convocats pel rei Alfons III el Benigne a la croada contra Granada de 1331, que fou suspesa a causa de l’aliança entre castellans i granadins.
L’any 1334 servia l’Infant Pere, el futur rei Cerimoniós, en oposició al bàndol addicte a la reina Elionor de Castella i als fills d’aquesta.
Per ordre de l’infant procedí contra uns cavallers que havien comès malifetes a Vila-rodona (Alt Camp).
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre al costat de Pere II el Gran, al desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou que finalment no fou celebrat.
Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II el Just a l’expedició contra Almeria.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Actiu a la comarca del Segrià, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls.
Realitzà el sepulcre de Dalmau (I) de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, al santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).
(Catalunya, segle XIX)
Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l’etiologia contagiosa de la febre groga.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escuder de Jaume II d’Urgell. Fou fidel servidor d’aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I d’Antequera.
Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte.
Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413).
Dades dels Països Catalans 