Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Agobard

(Catalunya ?, segle VIII – Lió, França, 840)

Visigot. S’establí com a monjo a l’Empordà; després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816.

Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia.

Agnès de Pallars

(Catalunya, segle XII)

Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:

Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).

Agnès de Montcada

(Catalunya ?, segle XI – abans 1136)

Dama. Muller de Guillem Ramon de Montcada, senescal de Barcelona.

El seu llinatge és desconegut. S’escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d’Urgell. El fet explicaria que el fill gran d’Agnès i del Gran Senescal Guillem de Montcada, fos cridat en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d’aquell comte.

Fills d’Agnès foren, a més de l’esmentat, Ot de Montcada i potser un Gastó de Montcada poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard II de Besalú.

El seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.

Agnès de Barcelona

(Catalunya, segle XI – abans 1076)

Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, i d’Elisabet.

Es casà amb Guiu d’Albion, noble del Delfinat.

Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.

Aglès -gramàtic, s. XVIII-

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina.

Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.

Àger, Ramon Berenguer d’

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial.

Per l’agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d’Urgell contra els interessos de l’hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d’Àger el governés.

Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins.

El 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d’Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. el rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva.

El 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d’Urgell. El 1250 assistí a les Corts generals d’Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons d’Aragó i de Castella.

Adelaida de Provença

(Provença, França, segle XI – Catalunya ?, segle XI)

Muller del comte Guillem I de Besalú.

Fills de la seva unió foren els successius comtes Guillem II i Bernat II.

Adelaida de Besalú

(Catalunya ? , segle XI)

Era filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i neboda de l’homònima filla d’Oliba Cabreta.

Muller del comte Ponç I d’Empúries. Fou la mare d’Hug II d’Empúries i de Berenguer, vescomte de Peralada.

Adelaida d’Urgell -segle XI-

(Catalunya, segle XI)

Segona muller d’Ermengol III d’Urgell. Aquest s’hi casà en restar vidu de la seva primera esposa Clemència.

Potser foren fills d’Adelaida alguns dels que tingué el comte: Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.

Adelaida de Sant Martí

(Catalunya, segle X – segle XI)

Dama. Filla de Galindó i de Guillem de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.

Essent ja vídua (1010), una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants (1013). Després, el plet fou resolt favorablement al monestir (1017) contra Adelaida.

Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys.