(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.
Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre.
(Catalunya ?, segle XV)
Diplomàtic.
Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan– a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.
(Catalunya, segle X)
Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Fou canonge de capítol de Vic.
Rebé del bisbe de Vic, Frujà, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del segle XI.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebuig, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló.
(Catalunya, segle XIV)
Protonotari del rei Pere III de Catalunya (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352.
Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.
No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.
(Catalunya, segle X)
Filla de Borrell II de Barcelona.
Després de la presa de la ciutat per les forces d’Almansor, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa.
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic.
Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).
Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull (Catalunya, segle XVII) Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII) Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
Dades dels Països Catalans 