(Catalunya, segle XV)
Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l’anomenat “Paso Honroso”, famós pas d’armes cavalleresc establert al pont de l’Orbigo (Lleó), on també combateren d’altres catalans.
(Catalunya, segle XII – 1190)
Escrivà d’Alfons I el Cast, un dels més destacats de la seva conselleria.
A la seva mort fou substituït a l’ofici prop del monarca pel seu col·lega Colom.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Juntament amb el seu germà Bertran de Calassanç, contrastant amb l’abstenció de la resta de l’estament militar local, ajudà Jaume I el Conqueridor en la presa d’Albelda (1228), a la Llitera, en la guerra que aquest sostingué contra els Cabrera, detentors del comtat d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l’infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc.
(Catalunya, segle XVI)
Pintor. Treballava per al Consell de Cent de Barcelona.
Féu un retaule per a l’església de Sant Sebastià, el 1523.
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1474)
Noble. Fill i hereu de Bernat V de Cabrera al comtat de Mòdica. Es casà amb Joana de Foix. L’heretat del seu pare a Catalunya fou liquidat a conseqüència de la guerra contra Joan II (1471) mentre ell romania a Mòdica (Sicília).
Fou succeït pel seu fill Joan II de Cabrera (Mòdica, Sicília, Itàlia, s XV – 1477) (o Joan Bernat) Noble. A la seva mort, l’heretà la seva germana Anna I de Cabrera.
Joan I de Cabrera també fou el pare de:
Carles de Cabrera (Catalunya, segle XV) En morir el seu germà Joan II de Cabrera (1477), encara impúber, ell ja era mort. Per aquest motiu, els drets patrimonials passaren a la seva germana Anna I de Cabrera.
Caterina de Cabrera (Catalunya, segle XV) Morí sense successió.
Isabel de Cabrera (Catalunya, segle XV – Castella ?, segle XV) Es casà amb Bernardí Enríquez, castellà, comte de Melgar.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. Néta i successora de Berenguer de Cabrera i de Castelló i de Guillema de Cabrera. Muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal.
Feu hereu un familiar anomenat Artau de Foces, que es cognomenà Artau de Cabrera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d’annexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial. El 1352 vengué tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l’Infern, la vall de Sau i la vall d’Osor a Bernat III de Cabrera, comte d’Osona.
(Catalunya, segle XVI – 1551)
Noble. Germà d’Anna II de Cabrera, amb representació de la qual i del seu cunyat Enríquez de Cabrera, governà els vescomtats de Cabrera i de Bas.
Tronc de la línia dels senyors de la Torre de Marata, que s’extingí amb els seus néts en passar l’herència als Llull, de Barcelona.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Abat de Benifassà. Cobrí un període triennal del 1608 al 1611, i un altre posteriorment. Fou reelegit encara el 1620.
En aquesta darrera ocasió fou el primer abat quadriennal del monestir, d’acord amb la reforma introduïda per la congregació del Císter.
Dades dels Països Catalans 