Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Carròs de Centelles i d’Oms, Joaquim

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.

Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.

Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.

Carròs de Centelles i de Pinós -germans/es-

Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Lluís Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86)  Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Joana Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.

Violant Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.

Carròs de Centelles i de Mesquita, Alamanda

(Catalunya, segle XVI – 1607)

Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.

Carròs de Centelles -germans-

Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.

Guillem Ramon Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1565)  Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.

Serafí Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1557)  Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Cardonets, Pere de

(Catalunya, segle XIV)

Oficial de la cort de Pere III de Catalunya.

Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca.

Cardona-Rocabertí i de Guimerà, Elisabet de

(Catalunya, segle XVII – 1725)

Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt (Catalunya, segle XVII)  Religiós, fou abat de Cuixà i de Camprodon.

Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d’Abella, que provenien de la família materna. L’herència recaigué en els Meca, marquesos de Ciutadilla.

Cardona-Anglesola i de Pinós, Ramon I de

(Catalunya, 1401 – 1460)

Baró de Bellpuig. Fill i successor d’Hug de Cardona-Anglesola i de Luna i de Francesca de Pinós.

Es casà amb Caterina de Centelles i foren pares d’Antoni, d’Hug i d’Elionor de Cardona-Anglesola i de Centelles.

Fou un actiu polític que participà assíduament en les corts del 1430 al 1448.

Cardona-Anglesola i de Luna, Hug de

(Catalunya, segle XIV – 1410)

Baró de Bellpuig (Hug II d’Anglesola). Fill d’Hug II de Cardona, del qual heretà les baronies de Bellpuig d’Urgell (o d’Anglesola), Linyola i Utxafava i les senyories de Maldà, Maldanell i Golmés, al pla d’Urgell.

Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà (1397) i, el 1398, un dels capitans de l’expedició naval contra Tedelís.

Fou el pare de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Elionor de

(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, 1454)

Dama. Filla de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.

Es casà amb el marquès d’Oristany a Sardenya i fou cantada per Lleonard de Sorts i per Francí Guerau.

Cardona i Enríquez, Antoni de

(Catalunya, segle XVI – 1555)

Lloctinent de Sardenya (1534-49). Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens.

Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V (1535) camí de Tunis.