(Catalunya ?, segle XVI)
Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León.
(Catalunya, segle XVII – Madrid ?, 1750)
Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua.
Escriví les vides d’Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques.
(Catalunya o Itàlia, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)
Escultor. Esculpí la imatge de marbre de la Mare de Déu de l’Esperança. L’obra pertanyia a l’antic gremi de corredors d’orella de Barcelona.
El 1767 fou posada al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva signatura figura a la peanya de la imatge.
Hom ignora si es tracta d’un artista català o bé italià.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí I l’Humà. Era il·luminador i miniaturista.
Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial.
(Catalunya, 1872 – segle XX)
Actor. Era el pare de l’actriu Assumpció Casals i Rovira.
Fou una de les figures més prestigioses de l’escena catalana.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l’Empordà.
A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera.
És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738).
Alexandre de Cartellà (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.
Ramon de Cartellà (Catalunya, segle XIV – Sardenya, segle XV) Militar. El 1412, al temps de l’Interregne i de l’elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.
Roger de Cartellà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria de Castella, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. El 1290 fou un dels ostatges catalans lliurats al prior de Sant Gil com a garantia de la seguretat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca, que venien a les entrevistes celebrades entre Panissars i la Jonquera amb Alfons II de Catalunya.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. El 1194 figurà entre els garantidors dels acords estipulats pel rei Alfons I el Cast amb Ponç III de Cabrera.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les corts catalanes de 1251, notables per haver estat jurat l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu de la corona catalano-aragonesa.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1283 fou convocat entre els cent cavallers que havien de lluitar al costat de Pere II el Gran per al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.
Dades dels Països Catalans 