(Catalunya, segle IX – segle X)
Fill d’un Udalard i germà d’un altre Udalard. Apareix documentat el 917.
Vassall del comte Sunyer I de Barcelona, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès.
Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona.
(Catalunya, segle IX – 916)
Vescomte d’Osona. Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II Borrell a la mort d’aquest (911).
Sembla que fou el primer vescomte d’Osona.
(Catalunya, segle XVII – 1681)
Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d’Orcau (1678) per raó d’un plet iniciat per Joan d’Erill i de Merlès.
Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d’Erill.
(Catalunya, segle XVI)
Fill d’Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.
Fou patge de l’emperador Carles I de Catalunya i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76).
Es casà amb Joana d’Erill i d’Aimeric, i foren pares de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Baró de l’Albi i Cervià. Fill d’Acard d’Erill i de Queralt i de Joana d’Areny. Es casà (1607) amb la seva cosina germana, i cap de la línia, Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer (Catalunya, segle XVI – segle XVII).
Foren els pares de Jaume d’Erill-Desplà i d’Erill-Cardona Anglesola i de:
Francesca d’Erill i d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baronessa de l’Albi i Cervià. Amb la seva mort s’estinguí la línia dels barons de l’Albí i aportà l’herència als Cartellà.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu.
L’any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d’atacs francesos.
Eren fills de Pere d’Erill i de Cardona-Anglesola.
Acard d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI) Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d’Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d’Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny.
Galceran d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1593) Fou executat sota l’acusació d’intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d’ella.
Hug d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1585) Morí deixant dos fills menors.
Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.
Francesc (II) d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.
Guillem Ramon d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Fou reialista durant la guerra civil.
Joana d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.
(Catalunya, segle XVII)
Baró d’Anglesola. Inicià un plet el 1678 per la baronia d’Orcau, i perdé, també en un altre plet, el 1633, la meitat de la baronia d’Anglesola, que hagué de lliurar al comte de Peralada, pare d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.
Antoni d’Erill (Catalunya, segle XVII) Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.
Arsenda d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.
Berenguer Roger d’Erill (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.
Berenguera d’Erill (Ribagorça, segle XII) Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.
Bernat d’Erill (Ribagorça, segle XII) Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.
Bernat d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.
Bertran d’Erill (Ribagorça, segle XIV) Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
Felip Joan d’Erill (Ribagorça, segle XV) Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.
Francesc d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).
Francesca d’Erill (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV) Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.
Isabel d’Erill (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.
Margarida d’Erill (Catalunya, segle XV) Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.
Pere Arnau d’Erill (Catalunya, segle XV) Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.
Pere Joan d’Erill (Catalunya, segle XV) Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.
Ponç d’Erill (Ribagorça, segle XII) Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).
Roger d’Erill (Pallars, segle XIII) Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.
Dades dels Països Catalans 