Arxiu d'etiquetes: castells

Algerri (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 54,32 km2, 345 m alt, 423 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb el Segrià, i travessat de llevant a ponent per la serra Llarga.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, vinya i pasturatges). La ramaderia és predominantment dedicada a la cria de bestiar oví. Molins d’oli. Fins al començament del segle XX eren explotades les guixeres de la serra Llarga. Subàrea comercial de Balaguer.

El poble es troba al peu d’un tossal coronat per les ruïnes del castell d’Algerri, sarraí; l’església parroquial de Santa Maria va ser reedificada al final del segle XVIII sobre l’antiga església gòtica.

A la plana del Sot s’ha trobat restes d’una necròpolis romana, i, prop del terme, indicis de ceràmica ibèrica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albons (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,13 km2, 25 alt, 765 hab (2016)

mapa baixempordaSituat al límit amb l’Alt Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldevià.

L’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del Ter, amb conreus de farratges, blat de moro, arbres fruiters, oliveres i alguna vinya, centren la vida econòmica del municipi, que es complementa amb la ramaderia porcina, bovina, ovina, la cria d’aviram i altres activitats econòmiques derivades del turisme comarcal. La població s’ha mantingut constant des del 1910.

El poble forma un conjunt de cases agrupades en el pujol coronat per l’església parroquial de Sant Cugat, que havia estat la capella de l’antic castell d’Albons.

El terme municipal comprèn també l’ermita gòtica de Sant Grau i fins a dues dotzenes de masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Albons Org

Albiol, l’ (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,34 km2, 823 m alt, 459 hab (2016)

mapa baixcampAl nord de la comarca, al límit amb el Camp de Tarragona i la serra de Prades. De relleu accidentat pels contraforts de la serra, els boscs de pins, l’ermot i les brolles ocupen les dues terceres parts de la superfície del terme.

L’agricultura és dedicada bàsicament a l’avellana de secà i de regadiu, l’olivera, el garrofer, la vinya i els cereals. Antigament hi havia diverses explotacions mineres. Àrea comercial de Reus.

El poble fou creat a redós del castell de l’Albiol; l’església parroquial dedicada a Sant Miquel, és del segle XVII i va ser construïda probablement arran de l’enderrocament del castell, d’origen musulmà, del qual es conserven les runes.

Dins el terme municipal, a mitja costa, es troba també el caseriu de Bonretorn.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Albi, l’ (Garrigues)

9 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 32,54 km2, 526 m alt, 803 hab (2016)

mapa garriguesAl sud-est de la comarca, a la dreta del riu de Set i drenat per la riera de l’Albi, que neix a la serra la Llena, al límit amb la Conca de Barberà, i desemboca al riu de Set, per la dreta, a Cervià de les Garrigues.

L’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, arbres fruiters i pastures) és la principal font econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (per al consum local) i alguna petita indústria agrària.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba situada en un coster, dominat per les ruïnes de l’antic castell de l’Albi, convertit al final del segle XVI en palau renaixentista (residència dels barons de l’Albi). El nucli històric comprèn el carrer del Call, l’església barroca de Santa Maria (segle XVIII) i l’edifici modernista de la Cooperativa del Camp, bastit per l’arquitecte Cèsar Martinell (1919-20).

Als afores hi ha el santuari dels Sants Metges (segle XVIII) i a 5 km el conjunt de pintures rupestres de la vall de la Coma (bé cultural d’interès nacional).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albesa (Noguera)

9 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 37,61 km2, 237 m alt, 1.596 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, poc abans de la seva confluència amb el Segre, i estès per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al sud de la serra Llarga.

L’agricultura de secà i el regadiu, alimentat per la sèquia d’Albesa, centren les activitats econòmiques del municipi, complementades per la ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Balaguer.

La vila és assentada al peu d’un tossal, al límit entre el secà i el regadiu, i es concentra al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, que conserva un retaule gòtic de pedra del segle XIV, policromat.

L’any 1003 una expedició dels comtes de Barcelona i d’Urgell en terres sarraïnes hi lliurà la important batalla d’Albesa, victoriosa per als cristians. L’any 1228 el rei Jaume I de Catalunya es disposà a conquerir el castell d’Albesa, durant la guerra contra els Cabrera.

Dins el terme es troben també el caseriu i antic lloc de Camporells i les restes de la vil·la romana del Romeral.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albagés, l’ (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 25,70 km2, 372 m alt, 403 hab (2016)

mapa garriguesSituat al sud-est de Lleida, a l’oest de la comarca, a banda i banda del riu de Set. El seu relleu és parcialment accidentat per tossals de poca alçada. Als vorals més trencats hi ha boscs de pins i brolla.

Hi predomina l’agricultura de secà (oliveres, ametllers i cereals), complementada pel regadiu, la cria d’animals de granja i la fabricació d’oli i de farina. Àrea comercial de Lleida.

A la part alta del poble es troben les restes de l’antic castell de l’Albagés, que havia pertangut al monestir de Poblet, que va comprar el poble el 1314, i al tombant dels segles XIV i XV els Timor el van convertir en un autèntic palau, del qual només restà una torre cantonera i la façana; l’església barroca de Sant Joan Baptista (segle XVIII) és l’altra edifici notable del poble.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aitona (Segrià)

30 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,90 km2, 110 m alt, 2.523 hab (2016)

0segriaSituat a l’oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Seròs, pel canal d’Aragó i Catalunya i per les sèquies d’Aitona i de Remolins.

El poble conserva restes del castell d’Aitona, dalt d’un turó, testimoniat ja en època musulmana. L’església parroquial de Sant Antolí, de finals del segle XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns importants jaciments de l’edat del ferro, i altres d’ibèrics, romans i musulmans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aguilar de Segarra (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 43,32 km2, 480 m alt, 253 hab (2016)

0bages(o Aquilar de Boixadors, pop: el Raval)  Situat a l’alta conca de la riera de Rajadell, en contacte amb l’Anoia i la Segarra. Pinedes denses, amb alguns roures. El cap del municipi és el Raval, al nord-est.

L’agricultura de secà (blat, llegums, patates, ametlla i vinya) i el bestiar oví i porcí són pràcticament les úniques activitats econòmiques del municipi. La població no ha cessat de davallar des del segle XIX.

El poble consta de l’església parroquial de Sant Andreu i de tres petits nuclis; s’hi conserven algunes ruïnes de l’antic castell d’Aguilar.

El terme inclou, a més de nombroses masies i esglesioles més o menys isolades, la parròquia de Castellar, amb les quadres de Puigfarner i de les Coromines i el santuari de Còdol-rodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Àger (Noguera)

51 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 160,57 km2, 642 m alt, 602 hab (2016)

mapa nogueraSituat al nord-oest de la comarca, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i al límit amb l’Aragó. Relleu accidentat per la serra del Montsec, amb alzinars i rouredes.

Predomina l’agricultura de secà, complementada per la de regadiu, la ramaderia i l’avicultura.

Dins les muralles de l’antic castell d’Àger, es conserva parcialment la col·legiata d’Àger, dedicada a sant Pere. A l’església parroquial de Sant Vicenç, un sarcòfag romà de marbre del segle III amb escenes mitològiques, avui pila baptismal, dóna fe de l’origen romà del poble.

El terme comprèn també els pobles i llogarets d’Agulló, Corçà, Millà, la Règola i Fontdepou, i l’ermita de Sant Llobí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques