(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)
Antic lloc, contingut dins el gran castell d’Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s’instal·là, a partir del segle XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d’Arenós.
Era el centre de la baronia d’Arenós.
Grafia tradicional del castell d’Eramprunyà.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012)
Ocupa una part de l’alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala.
La principal font d’ingressos del municipi prové de l’explotació del bosc de la Mata (pi negre). L’agricultura i la ramaderia complementen l’activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l’obtenció de llet. A l’estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d’hivern.
El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el segle X.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Cap de la costa, és una petita península de 200 ha, entre les platges de sa Coma i Cala Millor.
Al seu damunt es troba l’antic castell de so n’Amer, construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa.
Despoblat i antic castell, situats al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de Bodoix.
Despoblat amb l’expulsió dels moriscs, és actualment una masia.
Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura.
Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.
Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.
Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)
(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.
L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.
La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.
El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.
Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.
(o la Suda de Mallorca) Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.
Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.
Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.
Dades dels Països Catalans 