Arxiu d'etiquetes: castells

Benicàssim (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Cultura – Casal Jove – Institut

Benavarri (Ribagorça)

38 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)

(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.

Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.

La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.

Benasc (Ribagorça)

68 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 233,6 km2, 1.138 m alt, 2.149 hab (2014)

(cast: Benasque) Situat a l’alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges.

La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s’orienta la producció agrària. L’avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l’estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica.

La vila és a l’esquerra del riu; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica del segle XIII, l’antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l’antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició.

Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d’aigües sulfuroses) i també els pobles d’Ancils i de Cerler.

Bastida, la (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 787 m alt, 80 hab (2012)

(ant: Mollet o Molletell) Situat a la zona muntanyosa del Canigó, al límit amb el Conflent i amb el Vallespir, al peu del puig de l’Estela, i a l’esquerra del riu de les Bules, el qual constitueix el límit oriental del terme.

L’activitat econòmica del municipi és escassa i limitada a la ramaderia (oví, boví i cabrum) i a l’explotació forestal; l’agricultura és d’autoconsum, circumstància que ha provocat a partir de mitjan segle XIX una progressiva davallada de la població.

El poble és esglaonat, situat en un coster esquistós, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica (segle XII). Hi resten vestigis de l’antic castell de la Bastida.

Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot. A l’extrem nord del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa Anna dels Quatre Termes.

Banyeres de Mariola (Alcoià)

17 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 50,3 km2, 816 m alt, 7.174 hab (2014)

Situat al vessant occidental de la serra de Mariola, a la contrada de la vall de Biar, regat d’est a oest pel Vinalopó. El terreny, molt abrupte, és ocupat en bona part per boscos de pins i pastures.

A les terres de conreu hi domina el secà (cereals, olivera, ametllers i vinya); les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (cereals, fruiters, patates, alfals). Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és actualment la indústria (bàsicament tèxtil i paperera), per influència de la pròxima ciutat d’Alcoi, circumstància que li ha permès doblar la població a partir del 1950.. Àrea comercial d’Alcoi

El poble, sota el tossal de l’Àguila, conserva restes de l’antic castell de Banyeres, on hi ha un museu sobre les festes de moros i cristians. També hi destaca l’església parroquial de Santa Maria (construïda a mitjan segle XVIII en substitució de l’antic temple gòtic).

Al terme hi ha nombroses masies disseminades als caserius de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i al més allunyat dels Pinarets.

Ajuntament – Turisme

Baells (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Aulet

7 Respostes

(Sopeira, Ribagorça)

Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.

El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.

Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.

L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.

Atzavares, castell de les -Marina Alta-

1 Resposta

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

Antic castell.

Assuévar (Alt Palància)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Asp Vell

1 Resposta

(Asp, Vinalopó Mitjà)

Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.

Formava part del marquesat d’Elx.