Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.
Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.
Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)
(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.
L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.
La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.
El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.
Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.
(o la Suda de Mallorca) Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.
Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.
Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.
(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)
(cast: de Monesil o de Almonacid) Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.
Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.
L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.
El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.
Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)
(o Almiserat) Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.
El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.
A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.
Enllaç web: Ajuntament
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
(o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)
Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.
El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.
Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)
Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.
La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.
La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.
La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).
Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.
Enllaç web: Ajuntament
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec.
A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec, nom canviat a la fi del segle XIII pel de la Valldigna.
Dades dels Països Catalans 