Arxiu d'etiquetes: castells

Banyeres de Mariola (Alcoià)

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 50,3 km2, 816 m alt, 7.174 hab (2014)

Situat al vessant occidental de la serra de Mariola, a la contrada de la vall de Biar, regat d’est a oest pel Vinalopó. El terreny, molt abrupte, és ocupat en bona part per boscos de pins i pastures.

A les terres de conreu hi domina el secà (cereals, olivera, ametllers i vinya); les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (cereals, fruiters, patates, alfals). Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és actualment la indústria (bàsicament tèxtil i paperera), per influència de la pròxima ciutat d’Alcoi, circumstància que li ha permès doblar la població a partir del 1950.. Àrea comercial d’Alcoi

El poble, sota el tossal de l’Àguila, conserva restes de l’antic castell de Banyeres, on hi ha un museu sobre les festes de moros i cristians. També hi destaca l’església parroquial de Santa Maria (construïda a mitjan segle XVIII en substitució de l’antic temple gòtic).

Al terme hi ha nombroses masies disseminades als caserius de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i al més allunyat dels Pinarets.

AjuntamentTurisme

Baells (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Aulet

(Sopeira, Ribagorça)

Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.

El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.

Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.

L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.

Atzavares, castell de les -Marina Alta-

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

Antic castell.

Assuévar (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Asp Vell

(Asp, Vinalopó Mitjà)

Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.

Formava part del marquesat d’Elx.

Artana (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 36,29 km2, 261 m alt, 1.994 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, regat per la rambla d’Artana, afluent del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. A la zona muntanyosa hi ha alzines sureres i pasturatges.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, amb predomini del conreu de secà (oliveres, vinya i garrofers), al regadiu hi ha blat, moresc i patates, l’explotació d’algunes fonts d’aigua minero-medicinal i algunes activitats industrials, sobretot l’elaboració d’oli (famós per la seva qualitat). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila està situada sota les restes del castell d’Artana, on es conserva part d’una antiga construcció romana.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de la Mesquita, Almoixaraca i Algímia d’Artana i el santuari de Santa Cristina.

Ares dels Olms (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra d’El Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.

Dins el terme hi ha la cova Remígia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.

Enllaç web: Ajuntament

Areny de Noguera (Ribagorça)

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén) Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).