Arxiu d'etiquetes: castells

Borriol (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014)

Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló de la Plana. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l’explotació de mines de ferro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera.

Enllaç web: Ajuntament

Bompàs (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bolulla (Marina Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.

Bolquera (Alta Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Bolbait (Canal de Navarrés)

4 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Bicorb (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Biar (Alt Vinalopó)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Benissanó (Camp de Túria)

7 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 2,32 km2, 70 m alt, 2.287 hab (2014)

Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus.

El regadiu, en expansió gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l’economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l’avicultura complementen l’oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar.

El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l’antic castell senyorial (castell de Benissanó), del segle XV, força ben conservat; i l’església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l’art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699).

Enllaç web: Ajuntament

Benidorm (Marina Baixa)

38 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament