Arxiu d'etiquetes: castells

Castalla (Alcoià)

29 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014)

Situat a la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l’Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l’agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l’olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l’emigració.

La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l’antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l’actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l’església de l’antic convent de mínims és del segle XVIII; la casa de la vila és del 1664.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alfàs, Sarganella, Fontes, Ventisclar, l’Espartosa, el Xarrell, el Campello, Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra.

El 1364 Pere III el Cerimoniós creà la baronia de Castalla.

Enllaç web: Ajuntament

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.

Balaguer, castell de -Conflent-

2 Respostes

(Fontpedrosa, Conflent)

Antic castell enrunat, situat damunt el poble de Prats de Balaguer, a la dreta de la riera de Balaguer.

El gran portal del castell ha estat traslladat a Prats de Balaguer.

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.

Campossí (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.

Bairén -Safor-

6 Respostes

(Gandia, Safor)

Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.

El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.

Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.

Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.

Camp de Mirra, el (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014)

Estès per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures.

Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l’economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). Àrea comercial de Villena.

El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l’antic castell islàmic d’Almirra, on tingué lloc el tractat d’Almirra, i també restes ibèriques. L’església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del segle XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls.

Enllaç web: Ajuntament

Cameles (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,72 km2, 350 m alt, 417 hab (2012)

(fr: Camélas) Situat en un terreny accidentat, entre la zona muntanyosa del nord dels Aspres i al límit amb la plana del Rosselló, drenat per les rieres de Castellnou i de les Illes, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Cameles.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, de regadiu i de secà (el cultiu predominant és la vinya), complementada per la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha reduït a la meitat des del 1856 (607 h).

El poble es concentra al voltant de l’antic castell de Cameles (esmentat al segle XI); l’església parroquial de Sant Fruitós, d’origen pre-romànic i refeta al segle XIV, conserva un portal romànic (segle XII) i pintures murals i dos retaules gòtics.

Dins el terme hi ha els llogarets de Polig i Vallicrosa.