Arxiu d'etiquetes: castells

Campossí (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.

Bairén -Safor-

6 Respostes

(Gandia, Safor)

Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.

El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.

Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.

Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.

Camp de Mirra, el (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014)

Estès per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures.

Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l’economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). Àrea comercial de Villena.

El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l’antic castell islàmic d’Almirra, on tingué lloc el tractat d’Almirra, i també restes ibèriques. L’església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del segle XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls.

Enllaç web: Ajuntament

Cameles (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,72 km2, 350 m alt, 417 hab (2012)

(fr: Camélas) Situat en un terreny accidentat, entre la zona muntanyosa del nord dels Aspres i al límit amb la plana del Rosselló, drenat per les rieres de Castellnou i de les Illes, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Cameles.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, de regadiu i de secà (el cultiu predominant és la vinya), complementada per la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha reduït a la meitat des del 1856 (607 h).

El poble es concentra al voltant de l’antic castell de Cameles (esmentat al segle XI); l’església parroquial de Sant Fruitós, d’origen pre-romànic i refeta al segle XIV, conserva un portal romànic (segle XII) i pintures murals i dos retaules gòtics.

Dins el terme hi ha els llogarets de Polig i Vallicrosa.

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

34 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)

Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.

La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.

La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.

Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

Callosa de Segura (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament

Calce (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.

Calaceit (Matarranya)

6 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Bunyol (Foia de Bunyol)

27 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Bulaternera (Rosselló)

12 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012)

(o Bula Terranera, fr: Bouleternére) Situat a la part baixa de la vall del Bulès, a l’àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bulès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s’explota una pedrera de marbre.

El poble és esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bulès. És presidit per les restes de l’antic castell de Bulaternera i l’església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l’antiga església romànica, de la qual conserva el portal.

Dins el terme es troba també l’antiga església de Sant Nazari de Barbadell.