Arxiu d'etiquetes: castells

Conat (Conflent)

12 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)

Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.

Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.

Cofrents (Vall de Cofrents)

12 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014)

(cast: Cofrentes) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l’altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. Àrea comercial de Requena.

La vila és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al peu d’on s’aixeca l’antic castell de Cofrents i l’església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l’antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents.

Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Casas de Alcance, de Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.

Codalet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)

(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.

Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.

Cocentaina (Comtat)

72 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament

Cluses, les (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 8,91 km2, 135 m alt, 260 hab (2012)

(o la Clusa) Situat al vessant nord de la serra de l’Albera, a la vall mitjana del Rom, prop del coll del Pertús, al límit amb l’Alt Empordà. Bona part del terreny és cobert de boscs d’alzina surera.

El cap del municipi és el poble de la Clusa d’Amunt, format al voltant de l’antic castell de la Clusa i de l’església parroquial de Sant Nazari, pre-romànica, de planta basilical amb tres absis, i conserva part de la decoració mural.

El castell i l’església s’aixequen sobre les ruïnes d’una de les dues fortificacions de la Clusa, construccions romanes del segle III; l’altra fortificació, de la qual també es conserven les ruïnes, és anomenada el Castell dels Moros, obra de remarcable solidesa que també pot ésser datada el segle III.

Completen el municipi els veïnats de la Clusa del Mig, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona; i la Clusa d’Avall, a l’esquerra del Rom.

Àrea comercial de Perpinyà.

Clairà (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)

Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.

El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.

Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.

Cirat (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.

La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Enllaç web: Ajuntament

Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)

8 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Cervera del Maestre)  Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.

Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.

El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.

Catadau (Ribera Alta)

8 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castellnou dels Aspres (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012)

(o de Rosselló, fr: Castelnou) Situat a l’extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu.

El poble és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell de Castellnou, centre del vescomtat de Castellnou, on hi havia l’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou; l’església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del segle XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població.

Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics.