(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)
Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.
Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).
Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 10 novembre 1837 – Barcelona, 14 gener 1906)
Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut de la Vila d’Eivissa.
De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)
Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.
Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).
Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.
(Catalunya, segle XIX – Castelló d’Empúries ?, Alt Empordà, segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d’Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)
Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis.
Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el co-emperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 maig 1851 – 6 agost 1906)
Músic i compositor.
Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 17 desembre 1874 – Barcelona, 23 març 1949)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Girona i a Roma, on fou ordenat sacerdot. Canonge de Barcelona (1919) i professor de sociologia del Seminari, se sentí vinculat al grup de Severino Aznar. Participà en Acció Popular i en la redacció de la “Catalunya Social”. Fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica i, en un altre ordre, de la Federació de Joves Cristians.
És notable el seu Tratado de sociología cristiana (Barcelona, 1909), reeditat diverses vegades, així com les seves traduccions de clàssics i Pares de l’Església (la seva traducció de La Ciutat de Déu, de sant Agustí, és considerada com a modèlica).
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)
Situat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.
La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.
La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.
El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.
Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 abril 1942 – Santiago de Xile, Xile, 19 setembre 1973)
Sacerdot. Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat (Maresme) anà a Xile, on realitzà el seu apostolat a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa.
Compromès amb els més dèbils, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià. Treballà en un hospital de Santiago. Visqué el triomf i la caiguda de Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia identificat.
Cinc dies després del cop d’estat, el 19 de setembre de 1973, fou detingut i després assassinat.
Hom ha publicat una biografia seva: Joan Alsina: Xile al cor (1976) d’I. Pujadas, premi de biografia Aedos, la qual aplega també escrits seus. Joaquim Pla publicà, el 1995, Joan Alsina, l’altra versió. La diòcesi de Girona organitzà, al setembre de 1998, diversos actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de Joan Alsina.
El soldat que l’executà, Nelson Bañados, reconegué l’autoria material del fet i el 1999 se suïcidà. La família de Joan Alsina presentà el 2000 una querella criminal contra Augusto Pinochet per l’assassinat.
Dades dels Països Catalans 