Arxiu d'etiquetes: Castelló de la Plana (nascuts a)

Garcés de Marcilla i Llorens, Pere

(Castelló de la Plana, 1762 – Nimes, França, 1814)

Escriptor. Era baró d’Andilla.

Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l’anglès una biografia de Franklin.

Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d’exiliar-se.

Fola i Igúrbide, Josep

(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)

Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.

Fenollosa i Peris, Amàlia

(Castelló de la Plana, 8 febrer 1825 – Barcelona, 1 maig 1869)

Escriptora. Muller del periodista Joan Mañé i Flaquer.

És autora de poesia, novel·les i de l’obra Recuerdos históricos de Almazora (1857).

Falcó i Castell, Jaume

(Castelló de la Plana, 1634 – País Valencià, segle XVII)

Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló.

Publicà Syntaxeos compendia (1677) i De prosodia et poetica (1682).

Fabra i Calduch, Rafael

(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)

Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.

Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.

Escuder i Roca, Joan Baptista

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1644 – 1706)

Frare dominicà. Ocupà alts càrrecs dins de l’orde.

Els seus escrits teològics li donaren molta fama. També és autor de poesies en llatí.

Egual i Miguel, Maria

(Castelló de la Plana, 6 gener 1655 – València, 23 abril 1735)

Poetessa. Coneguda també com la marquessa de Castellfort.

Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l’Adoració dels Reis.

Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort.

Cubedo i Alicart, Manuel

(Castelló de la Plana, 7 juliol 1937 – Barcelona, 7 juny 2011)

Guitarrista. Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol, tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).

Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (1966), del qual fou també president del jurat.

Autor de la banda sonora de la pel·lícula La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments acompanyant Montserrat Caballé.

Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan Manuel Serrat i Josep Carreras i enregistrà catorze discs com a solista, o bé amb conjunt de cambra o amb orquestra.

Colón i Domènech, Germà

(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)

Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.

Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.

També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).

Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.

Codina i Armengot, Eduard

(Castelló de la Plana, 13 febrer 1908 – 9 agost 1979)

Arxiver i publicista. Dirigí el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, la revista “Penyagolosa” i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons.

També és autor de les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábrica de loza fina (1980).