Arxiu d'etiquetes: Castelló de la Plana (nascuts a)

Villafanye i Andreu -germans-

Antolí Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1762 – Madrid ?, segle XVIII)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid. Treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat.

Dídac Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1765 – Granada ?, Andalusia, segle XVIII)  Advocat. Treballà a la chancillería de Granada.

Manuel Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1768 – València ?, segle XIX)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis.

Vilarroig, Josep

(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)

Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.

Deixà inèdita una gramàtica siríaca.

Vidal i Serrulla, Francesc

(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)

Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.

Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.

Viciano i Martí, Josep

(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)

Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.

Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).

Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí  (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904)  Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.

Vicent i Dolz, Antoni

(Castelló de la Plana, 2 octubre 1837 – València, 9 juny 1912)

Eclesiàstic. Llicenciat en dret i lletres a la universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860. Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865. L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades.

El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País Valencià i s’estengué posteriorment per Castella. A partir del 1900 promogué per tot l’estat espanyol assemblees diocesanes d’eclesiàstics per a sensibilitzar-los davant els problemes socials.

El 1906, després de reconèixer que el caràcter mixt dels cercles (obrers i patrons) havia estat un fracàs, propugnà les associacions d’obrers sols, sota tutela eclesiàstica. També el 1906 intervingué en la creació de les setmanes socials d’Espanya, a imitació de les franceses.

La seva obra principal, Socialismo y anarquismo (1893), és un comentari a l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII (1891). Hom l’ha considerat com l’iniciador del catolicisme social a l’estat espanyol.

Ventura i Beltran, Vicent

(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)

Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.

Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.

Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.

Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

Vallès i Vega, Faust

(Castelló de la Plana, 1762 – València, 1827)

Astrònom. Dedicat a l’estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d’obres estrangeres i col·leccions de minerals, vegetals i animals. Fou baró de La Puebla.

Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia (1802) i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año (1804).

Trilles i Badenes, Josep

(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)

Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.

Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.

Torres i Belda, Josep Maria

(Castelló de la Plana, 26 febrer 1833 – València, 5 març 1884)

Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d’arxiver a l’Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la “Revista de Valencia” i “Las Provincias”.

Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.

Tàrrega, Joan

(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)

Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.

La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.