Veure> Sant Antoni de les Codines (antiga capella i hospital).
Codines, Sant Antoni de les *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: capelles
Cigales *
Veure> Sant Pere de les Cigales (caseria i capella).
Borrassers
Antiga parròquia (Sant Cristòfol de Borrassers), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Finestrelles -Barcelona-
Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.
Bellver -Selva-
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.
Aigües, torre de les
Masia del terme de Palou. Tenia una capella (capella de les Aigües) dedicada a la Mare de Déu de les Neus; la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües, fou traslladada a la parròquia de Palou.
Ciutadella, parc de la
Conjunt de jardins públics, edificats damunt els terrenys de l’antiga Ciutadella de Barcelona. Fou planejat per Josep Fontserè i Mestre el 1872; els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha. Fou habilitat per a recinte d’exposicions i certàmens, especialment per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Conserva la capella de la Ciutadella (des del 1968, capella castrense de Barcelona), el palau del governador (convertit el 1932 en Institut-Escola de la Generalitat i el 1939 en institut femení per al batxillerat) i l’arsenal (habilitat el 1894 com a residència de Maria Cristina, el 1915 com a Museu d’Art i Arqueologia, transformat el 1932 en seu del Parlament de Catalunya, el 1939 en Museu d’Art Modern) i a partir del 1978 altra cop com a seu del Parlament català).
Dins el recinte hi ha el Zoo de Barcelona, el Museu de Zoologia (a l’antic restaurant del Parc, obra de Domènech i Montaner, del 1888), el Museu de Geologia o Museu Martorell, l’umbracle botànic i diversos monuments: el del general Prim (obra de Lluís Puiggener, el 1884, refet per Frederic Marès el 1940), els dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà, el 1932), el Desconsol (Josep Llimona, el 1906), la Senyoreta del paraigua (Joan Roig i Solé, el 1884) i la cascada monumental, projectada per Josep Fontserè, amb escultures de Venanci Vallmitjana, coronada per l’Aurora de Rossend Nobas (1882).
El Palau de Belles Arts, d’interessant estructura metàl·lica, d’August Font i Carreras (1888), fora del recinte del parc, fou enderrocat el 1940.
Dades dels Països Catalans 