Eduard Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).
Emili Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)
Cantatriu. Fou una contralt ben notable.
Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.
(Algaida, Mallorca, 1950 – )
(Gabriel Oliver i Oliver) Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.
Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).
Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.
Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.
Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.
Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Las Palmas, Canàries, 1927 – Madrid, 1999)
Tenor. Format a València i a Barcelona, amplià estudis a Milà amb Mercè Llopart.
El 1958 es presentà al Liceu de Barcelona, on ha actuat amb molta freqüència, així com també a València.
(Barcelona, 21 setembre 1871 – 10 novembre 1950)
Soprano. Es presentà al públic al Liceu de Barcelona amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896.
Obtingué grans èxits a diversos escenaris d’Europa i Amèrica fins a l’any 1915. Gravà nombroses òperes.
(Barcelona, segle XX – )
Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu.
Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.
Adolf de Gironella (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable.
Ignasi Gironella (Barcelona, segle XIX) Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.
Simó de Gironella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
Nom artístic de la cantant catalana Maria Pichot i Gironès (1876-1943).
Dades dels Països Catalans 