(Barcelona, 1816 – 10 juliol 1883)
Cantant. Obtingué bon èxit amb el seu repertori d’òperes, tant al Liceu com a diversos teatres d’Itàlia.
També va ésser professor de cant.
Rodas i Llimona, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Roca -varis bio-
Baltasar Joan Roca (País Valencià, segle XVI – València, 1629) Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.
Jaume Roca (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78) Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.
Joan Roca (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820) Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.
Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.
Joaquim Roca (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899) Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.
Simó Roca (Illes Balears, segle XVII) Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.
Vicent Roca (País Valencià, segle XVI) Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).
Prats, Joan
(Barcelona, segle XIX – 1893)
Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com de l’òpera Marina.
Pons i Álvarez, Joan
(Ciutadella, Menorca, 8 agost 1946 – )
Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix.
El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l’Scala de Milà.
El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini.
Penya, Tomeu
(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 22 març 1949 – )
(Bartomeu Nicolau Morlà) Cantautor. Després d’actuar en diversos conjunts, l’any 1982 enregistrà el seu primer disc (Carritx i roses), al qual seguiren, entre d’altres, Coverbos (1983), Illamor (1984), Mallorquins i catalans (1986), Arrels (1988), Una aclucada d’ulls (1994), Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (2000), Això és pecat (2001), Fácil (2003, en castellà) i Sa força d’una mirada (2004).
El 1992 rebé el premi Nacional de Catalunya en l’apartat de música lleugera.
Intèrpret de folk i de cançons populars mallorquines, s’ha acostat al pop-rock i, especialment, al country.
Oliveres i Mata, Antoni
(Barcelona, 1820 – segle XIX)
Cantant. Fou nomenat tenor de la capella reial de Madrid i actuà als teatres del Circo i de la Zarzuela d’aquesta ciutat.
Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica de Barcelona.
Oliver i Oliver, Gabriel *
Nom real del cantautor, polític i filòleg mallorquí Biel Majoral (1950- ).
Nadal, Joan
(Palma de Mallorca, 1881 – Illes Balears ?, segle XX)
Tenor. Estudià a Milà, i debutà a Cremona. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1914, i hi estrenà Marianela, de Jaume Pahissa (1923), Goyescas, d’Enric Granados (1939), i Chopin, de G. Orefice (1939).
Musclaire, el *
Sobrenom amb el qual fou conegut el tenor català Manuel Utor i Mayor (1862-1946).
Miret, Jaume
(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)
Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.
Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.
Dades dels Països Catalans 