(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)
Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).
Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.
És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.
(Pontellà, Rosselló, 14 març 1950 – )
Intèrpret i autor de cançons. Integrat al grup Guillem de Cabestany el 1970, fou el màxim exponent de la Nova Cançó a la Catalunya Nord, on ha cantat gairebé per tots els pobles.
Ha enregistrat els discs Près d’aquest país sóc (1973), amb textos de Joan Amade i Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra (1976), amb lletra i música pròpies.
Nom real del cantant valencià conegut per Nino Bravo (1944-73).
(País Valencià, segle XIX – València, 1889)
Actor i cantant. La seva carrera artística es desenvolupà a Madrid, on començà de corista al Real.
Més tard fou una figura important de la companyia dita dels Bufos.
Mantingué sempre la seva especialització en el gènere d’opereta còmica.
(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)
Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.
Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.
Pseudònim del cantant i escriptor mallorquí Guillem Fullana i Hada d’Efak (1929-95).
(Viena, Àustria, 1786)
Òpera de Vicent Martín i Soler, amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786. L’obra, de melodia excel·lent, ofereix grans possibilitats als cantants.
Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa.
Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions (fins al 1793).
(Dénia, Marina Alta, 12 agost 1891 – València, 2 abril 1952)
(Antoni Montón i Corts) Cantant. Es formà musicalment a Barcelona.
Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més.
Després d’una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.
(Espirà de l’Aglí, Rosselló, 15 maig 1921 – Montpeller, França, 12 agost 1981)
Poeta i rapsode. Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars.
Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.
(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)
Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.
Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.
Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.
Dades dels Països Catalans 