Veure> la Nova Cançó (moviment artístic, 1958-90).
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Bosque i Peñarroya, Tomàs
(la Codonyera, Matarranya, 27 abril 1948 – )
Autor i intèrpret de cançons en català i en castellà. Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actuà des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa.
Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l’Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua.
Borja i González de Riancho, Lucrècia
(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)
Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.
El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.
Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris
Bori, Lucrècia *
Pseudònim de la cantant valenciana Lucrècia Borja i González de Riancho (1887-1960).
Amèric, Joan
(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )
(Joan Américo i Ortega) Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.
Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.
El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.
Alonso i Torres, Lambert
(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)
Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.
Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.
Alabau i Díaz, Amparo
(València, 1888 – 1912)
Cantatriu. Es presentà al Teatre Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904.
Actuà a València i a Madrid, amb l’òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.
Xesco Boix *
Veure> Boix, Xesco (músic, cantant i animador).
Vives i Ayné, Antoni
(Barcelona, 1820 – 1893)
Cantant. Fou cantant d’alguna fama, i actuà com a baix a diversos teatres barcelonins.
Més tard es dedicà, durant alguns anys, a l’ensenyament.
Soler i Catarineu, Enric
(Catalunya, segle XIX)
Cantant. Fou baríton estimat en la interpretació de sarsueles i operetes.
Estrenà l’obra de Clavé L’aplec del Remei.
