Arxiu d'etiquetes: boscs

Ribes de Freser (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)

0ripollesSituat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.

La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.

La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Ventolà i Bruguera, els veïnats de Roquesblanques, Ribesaltes, la Maçana, Armàncies de Ribes i el santuari de Sant Antoni de Ribes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBiblioteca Terra Baixa

Meranges (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 37,34 km2, 1.539 m alt, 99 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a l’alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l’eix pirinenc, sota les serres de l’Esquella i de Campquerdós, a l’oest de Puigcerdà i al límit amb l’Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d’excursionisme (refugi dels Engorgs).

El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l’explotació forestal. L’agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l’Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni.

Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 16,55 km2, 1.212 m alt, 69 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d’on devalla la vall del torrent d’Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El poble és en un coster, a la dreta del torrent d’Esterri, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada.

Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l’església romànica de Santa Maria, i d’Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Devesa de Girona, la

(Girona, Gironès)

Parc de la ciutat, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al nord-oest del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i ha estat declarat (1943) parc artístic nacional.

Disposa d’instal·lacions esportives, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart (antic lloc d’exercicis militars), amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans.

Durant el darrer terç del segle XVIII foren ja plantats arbres a la terrassa al·luvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig.

Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808; durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu (1813) la urbanització, que encara persisteix, d’acord amb models francesos.

Almatret (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 56,83 km2, 462 m alt, 327 hab (2016)

0segriaSituat al sud de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, que esdevé un estany d’aigües tranquil·les a causa de l’embassament de Riba-roja, i al límit amb la Ribera d’Ebre i l’Aragó, en un territori muntanyós, al sud de Lleida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, totalment de secà (cereals, oliveres, ametllers, vinya i arbres fruiters), complementada per la ramaderia ovina i cabruna i la indústria, concentrada en la producció i elaboració d’oli d’oliva. Mines de lignit, en explotació des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Miquel. Els tossals d’Almatret és un gran bosc de ribera inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques