Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva.
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Antiga zona forestal de l’antic municipi d’Ars, entre les valls de Sant Joan Fumat, d’Aravell i de la Valira, en gran part dins el municipi.
(Ripollès)
Afluent esquerrà del Ter, aigua amunt de Setcases, format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs).
El vessant esquerra de la vall és boscat (baga de Carboners).
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Lloc de pasturatges de bestiar de llana, de l’antic municipi d’Ars, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars.
El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant.
Important masia, situada prop del poble.
El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.
Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).
La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.
Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.
Fou popularitzada per Joan Maragall.
Cim (1.111 m alt) de la comarca, separa les valls de Rojals i de Castellfollit, acinglerat, especialment pel vessant septentrional, que domina el bosc de Poblet.
A l’est s’estén l’important bosc del Guerxet, del terme de Rojals.
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Altiplà estructural (1.326 m alt) dels ports de Beseit, situat a l’oest del Caro i estès pels dos termes. Els cims formen un pla suaument inclinat al nord-oest, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars.
L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies (a la conca del Regatxol), a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica.
El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est. És coberta per espesses pinedes (bosc de Catí).
Dades dels Països Catalans 