Arxiu d'etiquetes: bibliòfils/es

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña

(Catalunya, 1815)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.

Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.

Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.

Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.

És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.

Mañosas i Barrera, Enric

(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)

Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).

Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).

Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums.

Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.

El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Gramunt i Subiela, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)

Historiador, genealogista i bibliòfil.

Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona.

En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).

Gili i Roig, Gustau

4 Respostes

(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)

Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve  (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992)  Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:

Gustau Gili i Torra  (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008)  Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.

Gili i Serra, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)

Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.

Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.

Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.

Espona i Brunet, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)

Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.

Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.

La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.

Elias i de Molins, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1850 – 24 juny 1909)

Erudit bibliògraf i arqueòleg. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà de Josep i Ramon.

Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII.

Director del Museu d’Antiguitats de Barcelona, fundà la “Revista Històrica Latina” (1874).

Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics.

Dalmases i Villavecchia, Ramon de

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 octubre 1897 – 1983)

Bibliòfil. Segon marquès de Mura.

Doctor en dret i llicenciat en història, ha reunit una important biblioteca d’obres d’història.

Fou el fundador i el primer president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Ramon de Capmany i Montaner

Capmany i de Montaner, Ramon de

1 Resposta

(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)

Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.

Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).

Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.

Brunet i Bellet, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 17 gener 1905)

Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables.

Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d’Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L’escriptura. Lo gravat. L’impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890).