Arxiu d'etiquetes: barris

Aiguafreda de Dalt

2 Respostes

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Antic centre del municipi, format per l’antiga església parroquial de Sant Martí, la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.

L’església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré I el Pilós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent.

Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l’actual poble d’Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d’Aiguafreda.

Hi és venerat encara el Sant Crist d’Aiguafreda talla de fusta del segle XVI o del XVII.

Agaró, s’

12 Respostes

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

(ant: Segueró)  Barri i nucli turístic de la Costa Brava.

Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.

Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.

Adoberies, les

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Barri de la ciutat. Situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.

Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al monestir de Talarn.

Zona Franca, la

10 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1926 – )

Sector del terme municipal destinat al port franc de la ciutat. Reclamat per Barcelona des de la darreria del segle XVII, fou creat el 1926.

Hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo.

Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona. Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual hom reprengué obres de delimitació de la Zona Franca, però no s’activà la seva realització; contràriament, la instal·lació de la fàbrica d’automòbils SEAT als terrenys de la Zona Franca en feren témer la desaparició.

Les riuades del 1962 donaren un nou impuls al projecte, que tampoc no tingué continuïtat, malgrat l’activitat del consorci, puig que hom emprengué la creació, en aquesta zona, de l’anomenat polígon industrial, sense cap avantatge duaner per a les indústries que s’hi instal·lessin; alhora, el projectat port de la Zona Franca (encara no construït) era incorporat al de Barcelona.

L’intent d’ampliació del polígon industrial topà amb els interessos dels agricultors del Prat de Llobregat, que s’oposaren a la projectada desviació del riu (1965). L’any següent fou projectada la creació del mercat central (Mercabarna) en els terrenys de l’antiga Zona Franca. Aquesta fou remodelada per un decret ministerial del 15 de juny de 1967 i separada del polígon industrial.

Vilajuïga (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Verneda, la -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer de la ciutat, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual és separat per la riera d’Horta; limita amb l’autopista de Mataró. És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques (la Perona).

Sorgí a partir de la segona meitat dels anys 1950 al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí.

Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar.

És afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, que ha estat infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. Hom ha elaborat un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat recentment per l’ajuntament de Barcelona.

La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada per l’abril de 1976, ha estat una conquesta popular, car hom aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.

Vallcarca -Barcelona-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(ant: Vallcàrquera)  Barri, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.

El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca, al voltant del qual a la fi del segle XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina (urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes).

Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres (sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre) i camps, s’hi inicià a partir dels anys 1950 un lent procés d’edificació en alçada.

Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar (antiga riera de Vallcarca), amb el barri dels Penitents pel carrer d’en Gomis, i amb els barris del Carmel i d’Horta pel passeig de la Mare de Déu del Coll. Té el grup escolar Felip Bertran i Güell, antiga escola municipal de la Mancomunitat (Grup La Farigola).

El seu territori formava part de l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i al segle XIX era un dels quatre districtes en què era dividit el terme municipal d’Horta; el 1905 tenia 1.779 h, una tercera part de la població d’Horta.

Juntament amb el barri dels Penitents forma un sol barri administratiu dins del districte de Gràcia.

Sarrià de Ter (Gironès)

13 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 4,16 km2, 70 m alt, 5.052 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter i del seu afluent el torrent de Sarrià, al nord de Girona, ciutat amb la qual forma un continu urbà a través del barri de Pontmajor.

L’agricultura de regadiu ha cedit espai a la indústria: alimentària, del metall i, sobretot, paperera (a finals del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica Torras Hostench). Població en ascens.

Amb Sarrià de Dalt, cap municipal, s’integrà a la ciutat de Girona l’any 1976, de la qual s’independitzà de nou el 1983. Barri de Sarrià de Baix. Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

A l’altra banda del Ter, dins el municipi de Sant Julià de Ramis, hi ha el veïnat de Sarrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Unió Esportiva

Santa Maria de Montcada

1 Resposta

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al nord-est del turó de Montcada, contrafort de la serra de Collserola (296 m alt), a uns 2 km del centre urbà, amb el qual és unit pel nou barri de la Fontpudenta.

Format durant el primer terç del segle XX, prengué el nom de l’antiga església romànica (esmentada ja el 1134) que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques; el nou santuari (1908) fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland.

A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166%.

Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Hi ha associació de propietaris i veïns.

Santa Eulàlia de Provençana

12 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri. Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església) i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell -eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi-, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona.

Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910 l’únic nucli industrialitzat del municipi; entre el 1900 i el 1930 la població passà de 964 a 6.124 h. El 1932 fou inaugurada l’estació del metro transversal de Barcelona. Era habitat, principalment, per petita i mitjana burgesia locals, propietaris agrícoles i funcionaris.

L’església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada el 1101, fou fins al segle XV (1492) parròquia rural de l’antic terme de Provençana, esmentat en documents del segle X, format per població dispersa per les masies agrícoles.

Al voltant de l’hospital de Provençana (segle XII), situat vora el camí ral, a les terres més altes del terme, s’anà formant un petit nucli de població, anomenat a la darreria del segle XV la Pobla de l’Hospitalet i al segle XVI l’Hospitalet, nom que passà a denominar tot el terme.

El terme de Santa Eulàlia de Provençana comprenia el Prat dellà el riu, a la zona deltaica, que, al segle XVI, passà a formar part de la nova parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat (més tard el Prat de Llobregat).

Juntament amb el Residencial Granvia forma el districte III de la ciutat.