Arxiu d'etiquetes: barris

Geltrú, la

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió).

L’actual temple és del començament del segle XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675).

El castell, bastit del segle XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles.

La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.

Gavarra, la -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.

Es començà a formar durant el primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí.

Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures.

Gavamar

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.

El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.

Gaudí -Reus-

(Reus, Baix Camp)

Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà.

Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Leví (1964-65), que preveia l’edificació de 8 ha per a 12.500 habitants.

Hom n’inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats.

Gall, el -Baix Llobregat-

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Zona mixta d’indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.

Fou una de les zones d’expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona.

Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960.

Freixenet de Camprodon

(Camprodon, Ripollès)

Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.

El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.

Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.

Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.

França, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.

A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.

Fortuny -Reus-

(Reus, Baix Camp)

Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.

Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys 1960.

A l’inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.

Fort Pius, el

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.

Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.

Força d’Estany, la

(Ponts, Noguera)

Poble (641 m alt), fins al 1970 del municipi del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força).

És format per dos nuclis, el de la Força i el d’Estany, on hi ha l’església.