(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.
Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys 1960.
A l’inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.
Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.
Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al sud-est del poble.
Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d’habitatges.
Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4.000 habitatges.
Barri de l’antic municipi d’Horta. Sorgí al primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà.
Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.
Barri de l’antic municipi de Sants.
Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri obrer, al sud-est del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys 1920 amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrants a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929. El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants.
En 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu.
El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
Barri obrer, a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys 1930 com a ciutat-jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys 1950 i 1960.
La construcció hi ha estat efectuada d’una forma anàrquica i no ha anat acompanyada de les més mínimes obres d’urbanització.
Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri obrer, a l’extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l’Hospitalet.
El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d’equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta.
Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità.
Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l’Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d’un parc públic.
Dades dels Països Catalans 