(Catalunya, segle XV – 1497)
Noble. Baró de Llagostera. Membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà.
Cruïlles i de Centelles, Pere Galceran de
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: baronia Llagostera
Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, Guerau de
(Rosselló, segle XVI – 1611)
(o Guerau Galceran, o Guerau Joan Antic Galceran) Noble. Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.
Col·laborà a la defensa del país contra els francesos. Felip III li atorgà el títol de comte de Montagut, durant les Corts de Barcelona de 1599, i abans (1595) havia esdevingut baró de Llagostera, per sentència judicial.
Seguí la branca, esdevinguda il·legítima, Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.
Cruïlles de Santa Pau -varis bio-
Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell (Catalunya, segle XVI – vers 1570) Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera.
Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – després 1611) Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per:
Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1625) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per:
Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca (Catalunya, segle XVII – vers 1701) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d’Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s’intitularen comtes de Montagut.
Cruïlles -varis/es bio-
Berenguer de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d’establiment de diverses famílies catalanes.
Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s’oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d’edat. Aquest és probablement el que posseïa a l’illa els feus de Barrala i Semassi.
Blanca de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VI, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.
Dalmau de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1339 anà a servir a l’estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l’almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l’esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l’abril de 1340, i s’hi perderen tres de les quatre galeres catalanes.
Dalmau de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Durant el període d’actuació de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós (1347-48) fou l’enllaç d’aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes.
Gastó de Cruïlles (Catalunya, segle XII – 1229) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren els reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.
Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Noble. Potser pare d’Humbert de Cruïlles.
Gueraua de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l’enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l’anterior. Restà vídua el 1366.
Humbert de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.
Humbert de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III el Cerimoniós, en companyia d’altres parents seus (1347-48).
Joan Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – vers 1437) Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.
Martí Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1564) Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.
Miquel de Cruïlles (Rosselló, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contra la invasió francesa.
Pere de Cruïlles (Rosselló, segle XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543.
Violant de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – vers 1580) Filla de Blanca de Cruïlles i Bret, i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).
Montcada i de Luna, Pere de
(Catalunya, vers 1370 – 1436/43)
Magnat. Fill d’Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, i germà de Guillem Ramon (III), de Joan i d’Ot. Obtingué (1403) del seu pare les baronies de Vilamarxant i Castellnou.
El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III; hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat.
El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel.
Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socòrrer Martí de Sicília; participà en la lluita contra els sards (victòria de Sanluri i assalt a Oristà).
Durant l’interregne (1410-12) s’oposà a la candidatura de Ferran d’Antequera, i féu constar al parlament la seva protesta contra la sentència de Casp; abandonà les seves activitats militars.
Es casà (1405) amb Jofredina de Montcada i de Cervelló, baronessa de Llagostera, i després amb Joana de Vilaragut. Fou camarlenc del rei.
El 1423, per sentència contra Bernat de Cruïlles, li fou adjudicada la baronia de Llagostera.
Montcada i de Lloria, Gastó de
(Catalunya, 1347 – 1397)
Primer baró de Llagostera. Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria.
Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans.
Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló (1375), conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà.
Montcada i de Cervelló, Elionor de
(Catalunya, segle XV)
Dama. Era filla única de Roger de Montcada i de Beatriu Alemany de Cervelló. Es casà amb Joan Bernat de Cruïlles.
A la mort del seu pare (vers 1418), n’heretà les possessions, integrades per la baronia de Llagostera, comprenent Caldes de Malavella i Cassà de la Selva, i algunes terres al regne de València.
Aquestes propietats restarien vinculades des d’aleshores, doncs, a la família Cruïlles.
Cruïlles i Redon, Francesc de
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 30 gener 1512)
Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.
Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre.
La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida.
El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario.
Cruïlles i de Blanes, Martí Guerau de
(Catalunya, vers 1410 – vers 1474)
Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (vers 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera.
Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461).
Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran.
Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468).
El 1463 Joan II el Sense Fe el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.
Dades dels Països Catalans 