Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Romea, Teatre

(Barcelona, 1863 – )

Sala d’espectacles del carrer de l’Hospital. Construït en honor de l’actor espanyol Julián Romea y Yanguas.

El 1867 adoptà el nom de Teatre Català Romea i es convertí en un dels principals centres del teatre en català, especialment de la mà de Frederic Soler Pitarra, que en fou director artístic (1870-95).

Reformat el 1913, entre el 1939 i 1946 va fer només teatre en castellà.

Fou escenari dels èxits d’actors mítics com M. Xirgu, E. Borràs i de companyies com la d’Adrià Gual, dirigida per R. Salvat.

El 1981 esdevingué seu del Centre Dramàtic de Catalunya.

Enllaç web: Teatre Romea

Rodamón

(Barcelona, 3 març 1978 – setembre 1989)

Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. Publicà un total de 261 números.

De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual.

Es dirigia a nois i noies en edat d’escolarització.

Ribera, pla de la

(Barcelona, Barcelonès, segle XX)

Pla de renovació urbana del sector marítim de la ciutat, comprès entre el port i el riu Besòs que es proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.

Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat (1965-68) en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE.

El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses.

Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971.

Ribera, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l’antic pla d’en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar.

La seva edificació començà al segle XIII i fou conegut durant el segle XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant.

El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri -que s’havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera.

Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar.

El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de la Ciutadella.

Revista de Catalunya -1924/ –

(Barcelona, juliol 1924 – )

Publicació mensual de cultura. Fundada per Antoni Rovira i Virgili, el qual la va dirigir fins al número 60 (setembre 1930), en què se’n féu càrrec Ferran Soldevila.

La publicació continuà fins al desembre de 1931, i reprengué l’activitat l’abril de 1934, sota la direcció de Josep Vicenç Foix i amb el patronatge de la Generalitat de Catalunya.

Els fets del 6 d’octubre de 1934 en determinaren la suspensió, i no tornà a sortir fins al gener de 1938, dirigida per Rovira i Virgili i Ferran Soldevila, amb Armand Obiols com a redactor en cap, editada per la Institució de les Lletres Catalanes.

Publicada a Catalunya fins al número de desembre de 1938, seguí el camí de l’exili i es publicà, en períodes intermitents.

El 1986 se’n reprengué, a Barcelona, la publicació, sota la direcció de Max Cahner.

Enllaç web: Revista de Catalunya

Revista de Cataluña -1862/63-

(Barcelona, gener 1862 – juny 1863)

Publicació quinzenal. Editada per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.

Entre els seus col·laboradors hom pot esmentar Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J. Puiggarí, i publicà poesies de molts dels autors del moment.

A partir de l’agost de 1862 aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà.

Revista de Bibliografia Catalana

(Barcelona, 1901 – 1907)

Publicació. Dirigida per Jaume Massó i Torrents. D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma. Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans.

Hi col·laboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau i d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel.

Revista Catalana d’Educació

(Barcelona, 1909 – 1911)

Primera publicació pedagògica de caràcter periòdic en llengua catalana. Fundada i dirigida per Joan Bardina.

A causa dels problemes econòmics fou substituïda el 1911 per “Revista de Educación”, en castellà.

Hi col·laboraren prestigiosos escriptors, com Cossío i Eugeni d’Ors.

Bardina fou substituït per Eladi Homs en la direcció de la revista.

Revista Catalana de Teologia

(Barcelona, 1976 – )

(RCatT) Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya. Iniciada i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral.

Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica: exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses.

Ha assolit un reconeixement internacional.

Enllaç web: Revista Catalana de Teologia

Revista Catalana -Barcelona, 1889/92-

(Barcelona, 1 gener 1889 – 10 abril 1892)

Publicació en català, apareguda sota la direcció de Jaume Collell. Especialment literària, es mostrà també clarament partidària d’un regionalisme moderat.

Hi col·laboraren, entre altres, A. Rubió i Lluch, J. Yxart, Jacint Verdaguer, etc.