Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Romeu-Porcel, pla

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès, octubre 1917)

(o Pla General d’Urbanització de Barcelona) Pla d’urbanització de la ciutat. És la concreció a nivell d’esquema general (infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona.

Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.

La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona.

El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l’illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l’eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d’Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià).

L’esquema del pla fou vigent fins a l’aprovació del pla comarcal del 1953.

Romea, Teatre

84 Respostes

(Barcelona, 1863 – )

Sala d’espectacles del carrer de l’Hospital. Construït en honor de l’actor espanyol Julián Romea y Yanguas.

El 1867 adoptà el nom de Teatre Català Romea i es convertí en un dels principals centres del teatre en català, especialment de la mà de Frederic Soler Pitarra, que en fou director artístic (1870-95).

Reformat el 1913, entre el 1939 i 1946 va fer només teatre en castellà.

Fou escenari dels èxits d’actors mítics com M. Xirgu, E. Borràs i de companyies com la d’Adrià Gual, dirigida per R. Salvat.

El 1981 esdevingué seu del Centre Dramàtic de Catalunya.

Enllaç web: Teatre Romea

Rodamón

2 Respostes

(Barcelona, 3 març 1978 – setembre 1989)

Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. Publicà un total de 261 números.

De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual.

Es dirigia a nois i noies en edat d’escolarització.

Ribera, pla de la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès, segle XX)

Pla de renovació urbana del sector marítim de la ciutat, comprès entre el port i el riu Besòs que es proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.

Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat (1965-68) en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE.

El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses.

Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971.

Ribera, la -Barcelona-

11 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l’antic pla d’en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar.

La seva edificació començà al segle XIII i fou conegut durant el segle XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant.

El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri -que s’havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera.

Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar.

El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de la Ciutadella.

Revista de Catalunya -1924/ –

41 Respostes

(Barcelona, juliol 1924 – )

Publicació mensual de cultura. Fundada per Antoni Rovira i Virgili, el qual la va dirigir fins al número 60 (setembre 1930), en què se’n féu càrrec Ferran Soldevila.

La publicació continuà fins al desembre de 1931, i reprengué l’activitat l’abril de 1934, sota la direcció de Josep Vicenç Foix i amb el patronatge de la Generalitat de Catalunya.

Els fets del 6 d’octubre de 1934 en determinaren la suspensió, i no tornà a sortir fins al gener de 1938, dirigida per Rovira i Virgili i Ferran Soldevila, amb Armand Obiols com a redactor en cap, editada per la Institució de les Lletres Catalanes.

Publicada a Catalunya fins al número de desembre de 1938, seguí el camí de l’exili i es publicà, en períodes intermitents.

El 1986 se’n reprengué, a Barcelona, la publicació, sota la direcció de Max Cahner.

Enllaç web: Revista de Catalunya

Revista de Cataluña -1862/63-

1 Resposta

(Barcelona, gener 1862 – juny 1863)

Publicació quinzenal. Editada per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.

Entre els seus col·laboradors hom pot esmentar Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J. Puiggarí, i publicà poesies de molts dels autors del moment.

A partir de l’agost de 1862 aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà.

Revista de Bibliografia Catalana

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1907)

Publicació. Dirigida per Jaume Massó i Torrents. D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma. Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans.

Hi col·laboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau i d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel.

Revista Catalana d’Educació

2 Respostes

(Barcelona, 1909 – 1911)

Primera publicació pedagògica de caràcter periòdic en llengua catalana. Fundada i dirigida per Joan Bardina.

A causa dels problemes econòmics fou substituïda el 1911 per “Revista de Educación”, en castellà.

Hi col·laboraren prestigiosos escriptors, com Cossío i Eugeni d’Ors.

Bardina fou substituït per Eladi Homs en la direcció de la revista.

Revista Catalana de Teologia

1 Resposta

(Barcelona, 1976 – )

(RCatT) Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya. Iniciada i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral.

Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica: exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses.

Ha assolit un reconeixement internacional.

Enllaç web: Revista Catalana de Teologia