(Barcelona, 1990 – )
Certamen anual que se celebra a la Fira de Barcelona. Exposa totes les ofertes educatives que poden escollir els estudiants.
Fins el 1995 fou organitzat per la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1996 per la Fira de Barcelona.
Enllaç web: Saló de l’Ensenyament
(Barcelona, 27 març 1914 – 1964)
Sala d’espectacles, situada al carrer de la Canuda.
Els anys 1920 i 1930 fou una important sala de concerts; hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s’hi celebraren recitals d’artistes internacionals.
Després de la guerra civil fou dedicada a espectacles per a infants, que aviat esdevingueren bilingües.
Des del 1964 fou la sala d’actes del Centro Cultural Recreativo Aragonés, fins que fou enderrocat al novembre de 2003.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del segle X, quan tan sols era una petita munió de cases a l’entorn de la sagrera de l’església de Sant Martí.
A final del segle XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil.
En l’actualitat és una zona d’habitatges, travessada per l’avinguda Meridiana, que ha perdut l’antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample.
Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important.
La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins.
L’avinguda de Gaudí, projectada el 1907, oberta el 1927 i transformada en rambla el 1985, actua com a eix comercial de la zona juntament amb els voltants del mercat dit de la Sagrada Família (1944, reformat el 1993).
Els moments de més edificació al barri foren pels volts dels anys 1905, 1930, 1950 i 1970. Hi ha una associació de veïns que, creada el 1971, ha obtingut força projecció cultural i social al barri.
A la plaça de Tetuan hi ha el monument al doctor Robert, de J. Llimona, inaugurat el 1910, retirat el 1940 i restituït el 1985, i a la cruïlla passeig de Sant Joan amb la Diagonal fou erigit el 1924 el monument a Jacint Verdaguer, de Joan Borrell i Nicolau, que dóna nom a la plaça.
(Barcelona, 1980 – segle XX)
Revista de cultura. Creada per l’editorial L’Avenç.
Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral (i trimestral des del juliol 1986) i en edició castellana i catalana.
Dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell.
(Barcelona, Barcelonès)
Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó.
(Barcelona, Barcelonès)
Taverna del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del segle XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec.
El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.
(Barcelona, 1936 – 1938)
Col·lecció d’obres literàries. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. Publicà uns vuitanta títols i continuà els “Quaderns Literaris”.
Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Janés i Olivé, fundador de la revista “Rosa dels Vents”.
A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d’assaig i una de poesia (L’Oreig).
(Barcelona, abril 1936 – juliol 1936)
Revista literària. Creada per l’editor i poeta Josep Janés i Olivé.
Publicà només quatre números, amb col·laboracions de Carles Riba, Josep M. López-Picó, Agustí Esclasans, Carles Pi i Sunyer, Cèsar August Jordana i d’altres.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins el districte de Nou Barris, al peu i vessants del turó de les Roquetes (305 m alt), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i casetes amb hortet disperses; aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per auto-construcció.
Actualment el barri és format per blocs d’habitatges. Els dèficits en equipament urbà són importants. Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi ha arribat tardanament (el 1974 i el 1981 respectivament).
Dades dels Països Catalans 