Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Llobera i Garró, Bartomeu de

(Barcelona, vers 1400 – 1455)

Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.

Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).

Fou el pare de:

Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

Bartomeu de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV – 1462)  Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.

Elionor de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV)  Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.

Lliurat i Carreras, Frederic

(Barcelona, 1876 – 1956)

Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.

Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.

La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.

Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.

Els seus nombrosíssims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).

Llisas i Fernández, Ramon

(Barcelona, 1879 – 1952)

Escultor. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com Josep Llimona i Agustí Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.

Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.

Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Lázaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.

Practicà també la pintura i el cartellisme.

Llinars i de Magarola, Rafael de

(Barcelona, 1739 – 1806)

Erudit. Fou regidor vitalici de Barcelona (1772) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres a partir del 1778. L’any següent hi presentà un projecte de diccionari català.

Col·laborà al “Diario de Barcelona” durant la Guerra Gran (1793-95).

Llimós i Oriol, Robert

(Barcelona, 19 octubre 1943 – )

Pintor. Treballà durant un temps en col·laboració amb pintors com Bartolozzi i Arranz Bravo, amb els quals exposà. S’interessà per l’art conceptual i realitzà algunes accions.

El 1975 s’instal·là a Nova York, i tornà a la pintura, amb un estil de colors vius i centrat temàticament en la figura humana.

A partir dels anys 1980 tornà a residir a Barcelona, on ha fet diverses exposicions.

Llimona i Raymat, Mercè

(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)

Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.

Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.

Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.

Llimona i Benet, Rafael

(Barcelona, 1896 – 1957)

Pintor. Fill i deixeble de l’escultor Josep Llimona i Bruguera, i germà de Maria i de Lluís.

Estudià els grans mestres a Itàlia, Bèlgica i França. A partir del 1933 exposà sovint a la sala Parés.

La seva primera època està marcada per la influència de les obres del Greco. La segona època, de plena maduresa, inspirada en Renoir, és d’estil i tècnica impressionistes.

Pintà diversos gèneres, com paisatges, figures i nus femenins.

Llimona i Benet, Maria

(Barcelona, 3 febrer 1894 – 26 octubre 1985)

Escultora. Filla de Josep Llimona i Bruguera, germana de Rafael i de Lluís, i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives.

La seva obra s’inclou dins el noucentisme. És autora d’una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar.

Llimona i Barret, Jordi

(Barcelona, 20 maig 1924 – 11 setembre 1999)

Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959).

La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L’església i l’Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997).

També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

Lleopard, Jeroni

(Barcelona, vers 1600 – Elna, Rosselló, 1671)

Eclesiàstic. Partidari dels francesos, lluità al setge de Barcelona, que abandonà en ésser ocupada la ciutat pels exèrcits de Castella (1652), i passà a Elna, on fou vicari general i administrador dels béns que foren ocupats al Sant Ofici.