(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)
Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.
Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.
Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.
(Barcelona, 1834 – 1918)
Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.
Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.
Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.
(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)
Malacòleg.
Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.
(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.
La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.
Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.
(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)
Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.
Morí d’accident.
(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)
Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.
Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).
Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).
(Barcelona, 11 octubre 1944 – )
Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d’hoteleria a Suïssa i d’alta direcció a IESE.
L’any 1969 es féu càrrec de la direcció de l’Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. Fou president del Consell d’Empresaris de Turisme i del Consorci de Turisme de Barcelona, secretari de l’Associació de Cadenes Hoteleres d’Espanya i cònsol honorari de les illes Seychelles.
Dins del Futbol Club Barcelona, fou vicepresident durant el mandat de Josep Lluís Núñez (1979-2000), al qual succeí després d’aconseguir el 55% dels vots emesos pels socis del club, convertint-se en el 35è president de l’entitat (2000-03).
(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)
Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.
El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.
(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
(Barcelona, 19 març 1910 – 10 novembre 1988)
Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l’any 1945 s’estrenà com a director.
Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).
Dades dels Països Catalans 