(Barcelona, 1890 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha treballat molt com a escenògraf, principalment per al teatre del Liceu.
És autor d’aiguaforts molt notables.
Batlle i Gordo, Ramon
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Bastinos i Estivill, Julià
(Barcelona, 1852 – el Caire, Egipte, 1918)
Dibuixant i gravador. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà d’Antoni Joan.
Es dedicà a la il·lustració editorial i a la creació de material pedagògic.
Bergnes i Soler, Guillem
(Barcelona, 6 gener 1888 – Tortosa, Baix Ebre, 3 febrer 1975)
Pintor. Residí molts anys a l’Amèrica del Nord.
Ha destacat conreant el paisatge, dins una línia fidel a les derivades de l’estil modernista.
Bergnes de les Cases. Joana
Barraquer i Cerezo, Tomàs
(Barcelona, 1892 – 1975)
Metge especialitzat en oftalmologia.
Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per transmetre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.
Baró i Escalante, Carles Maria
(Barcelona, 1894 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista.
Ha obtingut diversos premis de mèrit.
Barlès, J.
(Barcelona, 1865 – 1888)
Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable.
Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.
Barjau i Riu, Josep Maria
(Barcelona, 1928 – 1960)
Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.
Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).
Barcelona, Silvestre de
(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)
Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.
El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.
Barcelona, Oleguer de
(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)
Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.
Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.
Dades dels Països Catalans 