(Barcelona, 1816 – 1903)
Escriptor. Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la fil·loxera.
Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys.
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
(Barcelona, 1916 – segle XX)
Escriptor. De les seves obres teatrals, han estat publicades les comèdies La tia de Sitges (1959), Magnèsia (1960) i Secretari privat (1961).
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)
Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.
(Barcelona, 1857 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande.
(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)
Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.
(Barcelona, 1908 – 1975)
Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme.
(Barcelona, 1861 – 1902)
Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria “Agna de Valldaura“.
Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.
Dades dels Països Catalans 