(Barcelona, 20 agost 1869 – 4 febrer 1933)
Jurista i polític. Germà de Josep, Esteve i Ramon. Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a “El Poble Català”.
Milità a la Lliga Regionalista, després al Centre Nacionalista Republicà i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.
És autor de Tribunals de comerç (1918).
(Barcelona, 7 maig 1936 – 17 octubre 2018)
Escriptora. Filla de Joan Mínguez i Defis.
Ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974).
(Barcelona, segle XVII – 13 juliol 1714)
Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d’infanteria de Santa Eulàlia.
Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge.
Eduard Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).
Emili Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.
(Alacant, 25 juliol 1859 – Barcelona, 2 febrer 1934)
Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosofia i lletres i dret. Exercí l’última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. L’any 1903 es traslladà a Barcelona on va fer de professor.
És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l’estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).
(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)
Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.
Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.
L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).
Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – vers 1709) Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís de Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.
(Barcelona, 1790 – 18 novembre 1866)
Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona.
La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra.
(València, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Ceramista i dibuixant. Els seus dibuixos humorístics foren molt celebrats.
És ben notable la col·lecció de rajoles de L’auca del senyor Esteve, que exposà a Barcelona el 1926.
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 febrer 1893 – Barcelona, 15 setembre 1938)
(o Mates) Escriptor. En la seva joventut visqué emigrat a Amèrica. De tornada fou crític d’art a la premsa sabadellenca i a d’altres publicacions.
És autor de l’estudi La jove pintura actual (1927).
Dades dels Països Catalans 