(Barcelona, 1802 – 11 agost 1866)
Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes.
L’estil acadèmic definí les seves primeres obres: Gladiador vençut (1824) i Gladiador vencedor (1828).
Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l’escultura sedent de Jaume Balmes al claustre de la catedral de Vic (1851), etc.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831)
Escultor neoclàssic. Deixeble de l’Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma.
Amb l’escultor Manuel Oliver va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 27 octubre 1829 – Barcelona, 16 maig 1901)
Polític. D’ideologia republicana, participà, a Madrid, en la revolució del 1854. Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional.
El 1869 fou membre de la Junta revolucionària de Reus i, posteriorment, president del Comitè Republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat.
(Barcelona, 1660 – 1731)
Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d’Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718).
Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor.
(Barcelona, 14 setembre 1855 – 27 setembre 1927)
Metge. Un dels iniciadors de l’otorinolaringologia a Catalunya.
Fundador i director dels “Archivos Internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vias respiratorias y digestivas” (1890) i autor, entre altres obres, de Higiene, desarrollo y conservación de la voz (1885, tercera edició, 1915) i del Tratado de Otorrinolaringología para médicos y estudiantes (1902).
(Badalona, Barcelonès, 15 març 1894 – Barcelona, 16 gener 1939)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d’Enric Morera.
Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L’ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals.
Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l’Orfeó Badaloní.
(Palamós, Baix Empordà, 31 agost 1828 – Barcelona, 16 novembre 1898)
Químic. Pare de Domènec Botet i Carreras. Ingressà al cos de sanitat militar.
Ensenyà matemàtiques a Lleida i a Figueres, i química general a Manila, on fundà en 1871 l’Escola de Farmàcia depenent de la universitat. Fou nomenat farmacèutic de la casa reial.
Publicà obres originals i traduccions de química.
(Barcelona, 26 octubre 1898 – 12 febrer 1987)
Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol de 1936, i es mantingué fidel a la República. El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat.
Pel juliol de 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya.
Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l’abril de 1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.
(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)
Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.
Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.
Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.
Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 octubre 1843)
Advocat i polític. Fou vicepresident de la Junta Suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància.
El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista, pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort: “ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana”.
Morí durant l’assalt frustrat a la Ciutadella barcelonina.
Dades dels Països Catalans 