Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Ferrocarril d’Onda al Grau de Castelló

(Barcelona, 1888 – 1931)

Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.

A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.

Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla, Companyia dels

(Barcelona, 1884 – 1965)

Societat. Fundada per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre 1884 i el 1911.

Aquesta línia passà a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta, que les clausurà el 1969.

Col·lecció Blanquerna

(Barcelona, 1963 – segle XX)

Col·lecció de llibres d’espiritualitat i de literatura religiosa publicada per Edicions 62.

Fou iniciada sota la direcció de Josep M. Ballarín i, més endavant, de Josep M. Piñol.

Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic

(Barcelona, 1951 – )

(CEAM)  Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya.

El seu objecte és l’estudi de problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica.

Ha publicat diversos estudis, i edita la revista “CEAM“, que tracta temes d’economia industrial.

Associació de Periodistes de Barcelona

(Barcelona, 1913 – 1936)

Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.

Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.

Alpha, Editorial

(Barcelona, 1926 – )

Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.

Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.

Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).

Gas Natural SA

(Barcelona, 1965 – 1976)

Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.

Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.

El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.

El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.

Gallach, Institut

(Barcelona, 1924 – 1979)

Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.

Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

El 1979 fou adquirida pel grup Océano.

Galera, Edicions la

(Barcelona, 1963 – )

Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus.

Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar.

Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil.

El 1992 va ser adquirit pel grup Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial.

Enllaç: La Galera

Frigo SA

(Barcelona, 1927 – )

Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats.

Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever.

El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).