Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Acadèmia de la Llengua Catalana

13 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1881 – 1933)

Institució. Proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Primer Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n’acordà la creació.

Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà. La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, tinguda el 19 d’octubre de 1881.

L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les normes ortogràfiques del 1913. D’ací que no se’n aconseguí altre activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques que foren promulgades l’any 1916.

Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

64 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1777 – )

(AJILC)  Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.

Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.

És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.

L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.

Enllaç web:  Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

(Barcelona, 7 desembre 1887 – )

academia_ciencies_arts(RACAB)  Institució. Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1887 adoptà el nom actual.

Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes “Memorias” i des del 1840 un “Boletín”.

En depèn l’Observatori Fabra, situat al Tibidabo (Barcelona).

Enllaç web:  Acadèmia de Ciències i Arts

Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

1 Resposta

(Barcelona, 1940 – )

Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats.

L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial.

AC

3 Respostes

(Barcelona, 1931 – 1937)

“Documentos de Actividad Contemporánea”  Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme.

S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor.

Metrònom, sala

1 Resposta

(Barcelona, 1980 – )

Fundació, creada per Isabel de Pedro i Rafael Tous. Espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques. Durant la seva primera etapa, fins al 1983, ocupà un local al Carrer Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born.

Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important col·lecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys 1970 i 1980, amb obres d’artistes catalans. També dóna suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània on intervenen els compositors i intèrprets més importants del moment.

L’any 1982 l’Associació Catalana de Crítics d’Art li atorgà el premi a la millor programació d’exposicions de la temporada. Té també un centre de documentació d’art actual que inclou una col·lecció de llibres originals de diversos artistes.

La sala estigué tancada al públic del 1990 al 1995. Des del 1995 rep el suport d’institucions públiques com l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundació Vila Casas.

El 2001 es creà Metrònom Lab, amb tres espais: un per a donar suport a l’experimentació i producció per a les creacions d’artistes residents; un segon per a ajudar en la creació de nous camps de comunicació en vídeo, i un tercer per al disseny tècnic de so.

Llotja de Barcelona

45 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins. Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d’antiga i antiquíssima—, Pere III el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380.

La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392; té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades.

llotja2

El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona. Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat (1767), fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i Faneca, des del 1772, conservant la gran sala gòtica, però no la Sala dels Cònsols, també gòtica, emmascarada per Soler i redescoberta el 1971.

Hom hi celebrà un gran nombre de balls de disfresses, els anys 1772-1808. Seu de la Junta de Comerç -després, de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació-, acollí l’Escola de Belles Arts de Barcelona -motiu pel qual ha estat anomenada popularment Escola de Llotja– i acull encara l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb les seves col·leccions artístiques. A la sala gòtica tingueren lloc, des del segle XIX fins al 1994, les sessions de la borsa de la ciutat.

Liceu de Barcelona, Gran Teatre del

195 Respostes

(Barcelona, 1844 – )

Sala d’espectacles. Situat a la Rambla, creat per la societat cultural Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, amb aportacions de la burgesia barcelonina, que constituí una societat de propietaris amb dret a l’ús de les millors llotges i butaques.

Sobre els terrenys de l’antic convent de trinitaris i construït segons projecte de Josep Oriol Mestres i M. Garriga i Roca, fou inaugurat el 1847, amb una capacitat de més de 3.000 espectadors, cinc pisos i platea, i una luxosa decoració pròpia dels grans teatres d’òpera europeus.

La primera òpera representada fou Ana Bolena de Donizetti. Rivalitzà amb l’antic Teatre de la Santa Creu -aleshores anomenat Teatre Principal– i els respectius partidaris eren coneguts per liceistes i cruzados. Incorporà el drama romàntic italià i també la grand opéra francesa i l’òpera alemanya. El 1861 sofrí un incendi devastador, però fou reconstruït en un any.

liceu2

La funció social que en fou característica, com a lloc de reunió de l’emergent burgesia industrial i financera, el posà en el punt de mira dels grups anarquistes i sofrí un greu atemptat el 1893 (bomba del Liceu), amb un balanç de vint morts.

Wagner hi arribà els darrers anys del segle XIX. Al segle XX incorporà -amb el repertori tradicional, sempre estimat pels afeccionats, i l’òpera russa- els grans compositors contemporanis. Hi han passat les millors veus de tots els temps i les temporades de ballet hi han assolit també un gran prestigi.

El darrer empresari delegat pels propietaris fou Joan Antoni Pàmias, però les dificultats de finançament portaren a crear el Consorci del Gran Teatre del Liceu (1980), amb suport autonòmic i local, que preparà un pla de reforma i millora de les infraestructures.

Un terrible incendi (1994) destruí de nou el teatre, el qual fou reconstruït sota plans d’I. Solà-Morales.

Enllaç web: Gran Teatre del Liceu

Jueves, El

5 Respostes

(Barcelona, 27 maig 1977 – )

Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l’actualitat.

En les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l’estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d’altres.

Jocs Paralímpics de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1992 – 14 setembre 1992)

IX Jocs paralímpics. Hi participaren 4.000 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, en representació de 82 països. Foren organitzats pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona ’92 i tingueren un pressupost de 9.000 milions de pessetes, amb una gran col·laboració per part de l’ONCE, que hi aportà 4.000 milions. La seva mascota, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias.

La Vila Olímpica s’adaptà per als discapacitats, eliminant-ne les possible barreres arquitectòniques. Tingueren una gran acceptació popular, hi col·laboraren 7.000 voluntaris i hi foren acreditats 900 periodistes i 29 cadenes de televisió. Els quinze esports oficials foren: atletisme, basquetbol, boxa, esgrima, ciclisme, futbol-7, golbol, halterofília, judo, natació, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic i voleibol. Les categories dels participants eren establertes per una qualificació mèdica, amb relació al tipus i el grau de discapacitat que patien.

Quant a la classificació final, l’encapçala l’equip dels Estats Units d’Amèrica, amb 176 medalles, en segons posició quedà Alemanya amb 169 medalles, i el tercer lloc fou per a la Gran Bretanya amb 126 medalles; l’equip espanyol aconseguí la cinquena posició, amb 106 medalles, i els millors esportistes dels Països Catalans foren els nedadors Jesús Iglésias (de Barcelona, amb una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze) i Xavier Torres (de Palma de Mallorca, amb una medalla d’or, dues d’argent i dues de bronze).