Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu

11 Respostes

(Barcelona, 13 octubre 1900 – )

Entitat esportiva. Fundada pels universitaris Àngel Rodríguez i Ruiz, Abellí i Roca, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-Ball. El 1901 adoptà el de Club Espanyol de Foot-Ball, i el 1909 el que duu actualment, bé que el 1995 catalanitzà oficialment el nom. El 1912, Alfons XIII li concedí el títol de reial. Inicialment, els jugadors vestien de groc, i poc després adoptaren el blanc; l’any 1911, la samarreta esdevingué l’actual, amb llistes blaves i blanques.

El 1903 guanyà la copa Macaya, primer trofeu del club; el mateix any inaugurà el seu primer camp, als carrers de Casanova i del Consell de Cent; després de passar per d’altres, s’instal·là al de Sarrià -a la zona anomenada Can Rabia- (1923), que reformat diversos cops, és el que posseí fins no fa gaire, amb una cabuda d’uns 45.000 espectadors. El 1996 hom requalificà el terreny del camp de Sarrià en vista a la seva venda i al trasllat del club a un altre estadi.

Fou campió de Catalunya (1903, 1904, 1912, 1915, 1918, 1929, 1933, 1937 i 1940) i d’Espanya (1929 i 1940). En crear-se la lliga de futbol espanyola (1929), formà part de la primera divisió durant 33 temporades seguides, sense obtenir-ne mai el títol de campió, però. Els anys 1962-63, 1969-70 i 1993-94 baixà a la segona divisió.

Ha estat el rival barceloní del Futbol Club Barcelona. Els seus partidaris són anomenats popularment periquitos.

Enllaç web: RCD Espanyol de Barcelona

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

64 Respostes

(Barcelona, 1817 – )

(ETSAB)  Institució. Té l’origen en l’Escola de Mestres d’Obres. El 1875 va passar a la Universitat, reconeguda oficialment amb el nom d’Escola Superior d’Arquitectura.

Tingué una orientació pedagògica fonamentalment acadèmica i va tenir un paper decisiu en l’aparició del modernisme. Des del 1972 forma part de la Universitat Politècnica.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

17 Respostes

(Barcelona, 1911 – )

(ESAB)  Centre universitari. Creat per la diputació com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), fou ampliada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i per la Generalitat de Catalunya el 1931. Atorgava els títols d’enginyer i tècnic agrícola, i impartia diversos cursos monogràfics i d’especialització i formació del sector agrari.

Molt important de cara a la formació de la pagesia foren els textos d’Ensenyament Postal Agrícola. També cal fer esment de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i la creació del Centre d’Estudis i Experimentació de Caldes de Montbui.

El 1940 li fou canviat el nom pel d’Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Barcelona. Des del 1980 és una escola tècnica universitària adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 1987 la diputació acordà la recuperació del nom fundacional.

Enllaç web: Escola d’Enginyeria Agroalimentària…

Escola Moderna de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, agost 1901 – maig 1906)

Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l’esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola.

Formà part del moviment d’expansió intel·lectual i de creació d’escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d’examens i de càstigs i algunes de les normes del que s’ha anomenat educació activa.

Escola Moderna

Tot i el recel amb què fou rebuda per l’alta burgesia, que hi veia un perill d’agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l’Escola fou clausurada a causa de l’atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909),

Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del “Boletín de la Escuela Moderna” (octubre 1901-juliol 1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L’École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma).

Entre les publicacions de l’editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l’Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica.

Escola Massana

79 Respostes

(Barcelona, 14 gener 1929 – )

Escola. Nom popular de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d’Agustí Massana i Pujol (biblioteca d’iconografia i indumentària, dotació per a la creació d’una escola d’oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director.

La primitiva seu del carrer d’Avinyó es traslladà a la Casa de l’Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc.

Enllaç web: Escola Massana

Escola Eina

22 Respostes

(Barcelona, 1966 – )

Escola d’art. Va començar les seves activitats sota la direcció d’Albert Ràfols i Casamada amb l’objectiu de renovar els estudis d’art. El 1972 organitzà una gran reunió internacional a Castelldefels centrada en l’estudi dels llenguatges no verbals. Fou dirigida per l’arquitecte M. Espinet.

El 1994 fou adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el nom actual d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i és un dels centres més importants d’Europa en la seva especialitat, i ha rebut diferents distincions.

Enllaç web: Escola Eina

Escola del Treball de Barcelona

33 Respostes

(Barcelona, 1913 – )

Institució. Fundada amb el nom d’Escola Elemental del Treball, era, de fet, una continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis fundada el 1871. El 1922 prengué el nom d’Escola Elemental del Treball. Comprenia vuit especialitats lligades a la indústria catalana. Arran de l’Escola es creà, el 1918, l’Institut d’Alumnes i Exalumnes per estudiar les possibilitats d’accés dels obrers als estudis superiors.

Aquest Institut publicà una revista “Cultura i Treball” (1920), que oferia alguns treballs teòrics sobre la problemàtica laboral. En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, foren destituïts molts professors de l’Escola Industrial, entre els quals figurava Rafael Campalans, director de l’Escola del Treball. Més endavant s’hi incorporaren estudis de branques auxiliars. El 1953 l’Escola fou designada centre oficial de formació professional.

Enllaç web: Escola del Treball de Barcelona

Escola del Mar

4 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1922 – )

Escola, creada per l’ajuntament de Barcelona. A més del caràcter d’escola a l’aire lliure i d’institució escolar metodològica i d’assaig, tenia inicialment l’objectiu d’educar els nens amb defectes físics i necessitats de fer salut.

Dirigida per Pere Vergés (1922-70), va portar a terme una gran tasca pedagògica, i assolí en alguns moments un relleu considerable. Construïda a la Barceloneta, fou destruïda per un bombardeig el 1938, i s’instal·là a Montjuïc i després (1948) al Guinardó. Avui forma part de les xarxes d’escoles de l’ajuntament.

Enllaç web: Escola del Mar

Escola de Nàutica de Barcelona

16 Respostes

(Barcelona, 1769 – )

Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l’oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L’Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i seguidament a l’Escola Industrial. L’any 1868 fou dissolta pel govern.

El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l’Escola (amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica) s’instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874 se’n féu càrrec l’estat amb el nom d’Escola Oficial de Nàutica. El 1981 tingué el nom d’Escola Superior de la Marina Civil, però des de l’any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona.

Enllaç web: Facultat de Nàutica de Barcelona

Escola de Jardineria Rubió i Tudurí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1933 – )

Escola de jardineria. Oberta per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio de l’estat espanyol.

Després d’una petita aturada durant i després de la guerra civil, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs.

A la meitat dels anys 1980, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d’estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada.

Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys 1950, l’elaboració de l’index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s’intercanvien llavors amb centres botànics d’arreu del món.

L’escola ha canviat de lloc tres vegades, encara que sempre dins el parc de Montjuïc, i des de l’any 1958 és al carrer del Marquès de Comillas, en un edifici annex a Parcs i Jardins. El curs 2000-01 l’escola deixà de dependré de Parcs i Jardins de Barcelona i fou adscrita a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).