(Barcelona, segle XIV)
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.
(Barcelona, segle XVI)
Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona.
Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós.
(Barcelona, segle XIX)
Llicenciat en ciències naturals. Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d’Animals i de Plantes i la “Revista Zoófila Barcelonesa” (1879).
Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879).
(Barcelona, segle XVIII)
Jurista i doctor en teologia.
És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).
(Barcelona, segle XV)
Poeta. El seu veritable nom era Francí de Sitges. Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei (1458). Era amic de Joan Fogassot i de Lleonard de Sorts.
Fidel a Joan II el Sense Fe, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II el Catòlic.
En una ocasió oferí una joia al poeta que cantés més bé la pena d’amor que ell sofria.
(Barcelona, segle XV)
Polític. Fill de Galceran Burguès de Santcliment i pare de Gregori. Lluità a favor de Joan II el Sense Fe.
El 1466 era procurador general de Mallorca i capità de les galeres reials de l’illa. Anà aleshores a assetjar Maó, addicta a la causa de la Generalitat catalana, i obligà la plaça a capitular.
Després anà amb set naus a reforçar el llarg setge del castell d’Amposta, on participà en el seu assalt, el 21 de juny de 1466.
(Barcelona, segle XV)
Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l’armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II el Sense Fe malgrat l’oposició de la ciutat i de la Generalitat.
Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Polític. Ciutadà de Barcelona. Es distingí com a gran afavoridor de la candidatura de Ferran d’Antequera durant l’interregne (1410-12). Aconseguí figurar a les ambaixades de representació del Principat durant les gestions que precediren el compromís de Casp.
El 1413 fou un dels assistents als consells convocats per Ferran I de cara a decidir l’actitud a prendre davant la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Ciutadà i síndic de Barcelona. Fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne. La seva actuació des del 1410 afavorí objectivament la causa de Ferran d’Antequera, a la coronació del qual (1414) assistí com a representant de la ciutat, junt amb Ferrer de Gualbes.
Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès.
(Barcelona, segle XVII)
Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.
Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.
Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.
Dades dels Països Catalans 