Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Pallejà (Baix Llobregat)

7 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,30 km2, 41 m alt, 11.416 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, que li fa de límit amb el municipi del Papiol.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatges derivats de pous i fonts, amb aigües procedents del Llobregat. Produeix fruita i hortalisses. Avicultura. Indústria d’extracció de materials per a la construcció (calç, ciment), tèxtils, de la fusta (mobles), metal·lúrgiques, etc. Àrea comercial de Barcelona.

La població s’ha multiplicat per deu durant el segle XX, és especialment important l’ascens demogràfic registrat des del 1950, que s’ha accelerat en xifres absolutes després d’aquest any.

L’església parroquial del poble és dedicada a santa Eulàlia. La quadra de Pallejà era inclosa dins la baronia de Cervelló. L’anomenat castell de Pallejà correspon a l’antiga casa aloera, que hom l’ha cedit en part a la parròquia per a la celebració d’actes culturals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

24 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 16,63 km2, 124 m alt, 23.552 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al peu del massís de Montserrat, s’estén en gran part a l’esquerra del riu Llobregat.

La superfície agrícola ha minvat considerablement d’ençà de l’expansió del nucli urbà i la instal·lació de nombroses fàbriques. Vora el riu s’hi conreen productes d’horta, a més d’oliveres, verdures i arbres fruiters. La principal activitat és la indústria: destaquen la tèxtil, la de la llana i la de fabricació de cotó. A més, cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció i la indústria química. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Aixó explica l’ascens demogràfic: la població es duplicà entre 1900 i 1960, i es tornà a duplicar en el període comprès entre el 1960 i el 1996.

La vila és a l’esquerra del Llobregat i l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Hom celebra anualment representacions de la Passió d’Olesa.

Dins el terme hi ha, a més, el barri del Raval de la Indústria, l’església romànica de Sant Pere Sacama i el nucli de Sant Jaume (on s’ha descobert una necròpoli visigòtica).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Museu de Gavà

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat, 1978 – )

Institució museística municipal. Fundada arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona. Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves instal·lacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica.

El seu objectiu bàsic és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals. L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf.

El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer, on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5.000 anys d’antiguitat, d’on s’extreia variscita.

D’altra banda, el museu funciona com a centre de documentació del Parc Natural del Garraf i disposa d’una àmplia oferta de programes didàctics.

L’any 2002 inaugurà la remodelació de la seva exposició permanent, que continuà centrant-se en la relació entre l’ésser humà i el medi en el Baix Llobregat, des dels paisatges paleozoics fins a la construcció del tren d’alta velocitat. En el nou muntatge s’incorporaren els nous avenços en la investigació històrica i ambiental del delta del Llobregat i s’utilitzaren nous mitjans interactius i multimèdia.

El 2003 se celebrà el vint-i-cinquè aniversari del Museu de Gavà, mentre continuaven avançant els treballs del Mines de Gavà.

Enllaç web: Museu de Gavà

Montserrat, muntanya de

73 Respostes

(Anoia / Bages / Baix Llobregat)

Massís muntanyós (1.224 m alt), pertanyent a la Serralada Pre-litoral, que s’estén en una llargada de 20 km i una amplada de gairebé 10 km, en direcció sud-oest – nord-est, més afilat als extrems, i forma la paret occidental del congost del Llobregat.

Morfològicament, pertany al sistema Mediterrani, però estructuralment és constituït pels terrenys terciaris de la Depressió Central; una capa horitzontal de conglomerats eocènics, de 550 m de gruix -les parets del qual formen les muralles de tons grisencs-, jeu sobre les masses de conglomerats i gresos eocènics, de tons roigs, que es descomponen en una sèrie d’esglaons formats pels estrats superposats.

Aquestes pudingues (anomenades montserratines) són els dipòsits d’al·luvions fluvials que assenyalen el límit del mar eocènic, és a dir, els grans blocs rodats que, procedents de rius cabalosos, voregen el marge de la depressió de l’Ebre, però que, per un conjunt de circumstàncies, es presenten aquí amb plenitud única al món, i han donat lloc a un relleu del qual és prototipus i epònim.

Els factors que condicionen el relleu montserratí, a més de la seva natura petrogràfica, són l’erosió diferencial, que ha desfet els materials fins, però no els conglomerats més grossos, motiu pel qual ha quedat aïllat el massís pel nord, l’est i l’oest; la proximitat de la potent falla del Vallès–Penedès, l’enfonsament de la qual explica el penya-segat de l’abrupte mur meridional (pel sector nord-est, la verticalitat és conseqüència del nivell de base, 300 m més baix, a causa de l’excavació del Llobregat), i determina a més l’equidistància de les diàclasis; l’existència de diàclasis verticals, les quals tallen els estrats disposats en capes horitzontals en cubs o prismes superposats -segons el gruix del conglomerat-, i que han determinat, respectivament, formes globuloses o d’orgue, els vèrtexs dels quals s’arrodoneixen per l’erosió; l’últim factor són els fenòmens càrstics, ja que, a conseqüència de la natura calcària corona, constitueixen la singular cresta terminal.

La imaginació popular ha donat nom a les figures d’aquestes formes: els Flautats, els Frares Encantats, el Cavall Bernat, etc. A les masses dels conglomerats hi ha tots els pisos de l’eocè, els quals es poden identificar gràcies a la presència de fòssils. La màxima altitud és la de Sant Jeroni, amb 1.224 m.

La vegetació no abunda a causa de la falta de sol; als cims només apareixen mates d’alzinars entre les fissures; al vessant sud hi ha la màquia, i al nord hi ha teixos, boixos, heures, avellanes i clapes de pi blanc.

Des del monestir de Montserrat hi ha un funicular a Sant Joan i un d’aeri a Sant Jeroni; a més, hi ha l’aeri que puja de Monistrol i que enllaça el monestir amb el ferrocarril de Barcelona a Manresa.

El 1987 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya i està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat

.

Molins de Rei (Baix Llobregat)

47 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 15,94 km2, 37 m alt, 25.492 hab (2017)

0baix_llobregat

Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes.

L’agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L’augment demogràfic ha estat notable durant tot el segle XX a causa de la immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. Àrea comercial de Barcelona.

A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d’arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del segle XV esdevingué centre de la baronia de Molins de Rei.

Fora vila hi ha el barri del Torrent de l’Hospital, la urbanització de Vallpineda, el poble de Sant Bartomeu de la Quadra, el veïnat de la Rierada, les ruïnes de la fortalessa de Castellciuró, la torre i antigua quadra de Torre Abadal i la capella romànica de Sant Pere de Romaní. El parc natural de Collserola afecta una part del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Informació – Club Natació – Matossers (castells)

Martorell (Baix Llobregat)

80 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,76 km2, 56 m alt, 27.645 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a l’engorjament d’aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona.

Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.

pobl_martorell

L’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.

La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).

Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat i entitats – Rugby Club – Club Futbol

Gavà (Baix Llobregat)

31 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 30,75 km2, 9 m alt, 46.266 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, al sector meridional del delta del Llobregat. El terme és accidentat: al nord-oest, pels darrers contraforts del massís de Garraf, al sud és ocupat per pinedes. Té 4 km de platja, des de l’estay de la Murtra, important reserva ecològica, fins a la platja de Castelldefels.

Els dos grans motors de l’economia local i causes de l’espectacular creixement demogràfic dels darrers anys són la indústria, molt diversificada, i l’estiueig i el turisme, concentrats sobretot en el nucli de Gavamar, antic barri marítim. L’agricultura és dedicada sobretot a les hortalisses (destaquen els anomenats espàrrecs de Gavà).

El poble es troba cap a l’interior, al peu del sector muntanyós, i actualment forma un continu urbà amb Viladecans.

Dins el terme, a la vora oriental del massís de Garraf, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota les ruïnes del castell d’Eramprunyà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Televisió

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 4,60 km2, 110 m alt, 45.733 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat entre el vessant oest de la serra de Collserola i el pla del Llobregat; travessen el terme nombrosos torrents, en els quals sembla que hi hagué coves o esplugues.

El municipi forma avui pràcticament una conurbació amb la ciutat de Barcelona, a causa del gran desenvolupament industrial (siderúrgiques, metal·lúrgiques, de la construcció, tèxtils, químiques, del paper i arts gràfiques) i l’onada immigratòria que, a partir del 1950, hi han forçat un constant creixement urbanístic i n’han arraconat la tradicional activitat agrícola (vinya, cereals, llegums). Àrea comercial de Barcelona.

El terme és un conglomerat de zones d’habitatges, nuclis industrials i urbanitzacions, com la Plana, la Miranda, Finestrelles, la Mallola, Can Vidalet o la de la Ciutat Diagonal, nucli residencial que s’enfila per la serra de Collserola al voltant de l’antic castell i actual masia de Picalquers que, juntament amb diverses cases pairals, són d’origen medieval.

Al nucli primitiu hi ha l’església parroquial de Santa Magdalena, al turó anomenat antigament la Sagrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esparreguera (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 27,40 km2, 187 m alt, 21.766 hab (2016)

0baix_llobregat

(ant: Espareguera)  Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l’esquerra.

Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades.

La vila és a l’esquerra de la riera de Torrentmal, és formà al llarg del camí ral; destaquen l’església parroquial, del 1612 (bastida sobre l’antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d’Esparreguera és esmentat ja el segle XI. És famosa per la representació teatral de la Passió d’Esparreguera, que data del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d’Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d’En Gall (urbanització).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Bàsquet – Club Excursionista

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

Deixa un comentari

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 – )

(EUPBL)  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l’estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents.

El seu primer director, Xavier Bara, rebé l’any 1996, la medalla Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a d’altres universitats d’arreu de l’estat.

A inicis del segle XXI passà a denominar-se Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de Castelldefels (EETAC).