Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi i capital de la comarca del Baix Llobregat (Catalunya): 11,82 km2, 25 m alt, 44.198 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del riu, en el tram a tocar del delta, al peu de la Serralada Prelitoral.

El sector agrícola fou el motor de l’economia fins al decenni del 1950, en que el procés d’industrialització canvià l’estructura econòmica del municipi: transformats metàl·lics, productes químics i farmacèutics, indústria tèxtil, de la construcció, del paper, etc. En l’actualitat l’agricultura és reduïda, s’hi conreen arbres fruiters, hortalisses i roses. Àrea comercial de Barcelona.

Notable creixement demogràfic en el període 1960-80 i des de mitjan decenni del 1990, experimentà una forta urbanització del seu terme municipal.

La ciutat, dita de les roses, forma un continu urbà amb Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Església parroquial de Sant Llorenç. Arxiu d’Història de la Ciutat (al palau dels comtes de Vilardaga) i Museu Municipal.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesNotíciesAteneu

Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,56 km2, 183 m alt, 7.670 hab (2017)

0baix_llobregatSituat en un serral, entre la riba esquerra de l’Anoia i el Llobregat, a l’oest de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès.

Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, els més estesos són els de vinya, seguits a distància pels de cereals. fruiters (presseguers), oliveres, llegums i patates. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Indústria sidero-metal·lúrgica i alimentària (cava, vi, caramels). Centre d’estiueig (urbanitzacions). Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble és prop del torrent de Llops. L’església parroquial, obra de Domènech i Estapà, té dos campanars bessons.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Can Bargalló, Can Prats, Can Margarit i part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola La Roureda

Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 10,81 km2, 87 m alt, 4.038 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Climent d’Almafà)  Situat al vessant nord-est del massís de Garraf, al sud-oest de Sant Feliu de Llobregat. Drenen el territori una sèrie de rieres que formen la riera de Sant Climent. El territori, molt trencat, és en part cobert de pinedes i matollar.

La principal riquesa és l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de garrofers, vinya i alguns fruiters (cirerers). De regadiu s’hi conreen hortalisses. Ramaderia porcina. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble és a la capçalera de la riera homònima. Església parroquial de Sant Climent, amb campanar romànic. Museu del Pagès. El lloc formà part de la baronia d’Eramprunyà fins a mitjan segle XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 21,47 km2, 30 m alt, 82.142 hab (2017)

0baix_llobregat(ant: Alcalà)  Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral.

L’agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l’extreta de pous; els conreus més estesos són els d’arbres fruiters i hortalisses. De secà s’hi conreen cereals i llegums. La indústria s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. Àrea comercial de Barcelona. La població gairebé es va quadruplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració.

La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l’antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l’església del segles XVIII i notables casals dels segles XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l’antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas.

Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesMuseuEscola MúsicaFestival AltaveuFundació Llor

Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 5,50 km2, 42 m alt, 27.303 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat i accidentat en part pels contraforts del massís d’Ordal.

L’agricultura és fonamentalment de secà i es troba, però, en regressió; els conreus més estesos són els arbres fruiters, les hortalisses, la vinya, els ametllers i les oliveres. Important indústria (tèxtil, química, metal·lúrgica, electrònica, paperera, alimentària i de materials per a la construcció). Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic durant el segle XX, especialment important a partir del 1960, a causa d’una important onada immigratòria, resultat de la dinàmica generada al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, a les òptimes comunicacions amb la ciutat barcelonina i a la disponibilitat de sòl urbanitzable. Urbanitzacions.

El poble és a l’esquerra del Llobregat.

Dins el terme hi ha també el casal del Palau Vell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTeatre Núria EspertRàdioTelevisió

Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 31,41 km2, 8 m alt, 63.897 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del delta del Llobregat, on hi ha els estanys de la Ricarda i el Remolar, al sud-est de la comarca, a límit amb el Barcelonès.

El sector agrícola es troba en regressió davant la pressió urbanística i d’infraestructures. La construcció del canal de la Infanta i els regatges derivats mitjançant sèquies possibilitaren, a principis del segle XX, el canvi d’una agricultura de secà cap a una de regadiu (productes d’horta preferentment), la qual es beneficià amb posterioritat de l’aprofitament de les aigües del subsòl (aqüífer deltaic, sobreexplotat en l’actualitat).

pobl_pratLa principal activitat del municipi és, però, el sector industrial; ja a principis del segle XX, s’instal·laren les primeres grans empreses (de la seda i del paper). Actualment, sobresurten per la seva producció, els sectors tèxtil, químic, del paper, alimentari, metal·lúrgic i dels transformats metàl·lics.

El sector serveis pren cada cop més importància, gràcies a la instal·lació d’oficines comercials i de negocis que aprofiten les òptimes condicions de comunicació amb la ciutat de Barcelona i la proximitat de l’aeroport (dins el terme municipal). Àrea comercial de Barcelona.

Notable augment demogràfic a partir del 1950.

El poble és a la dreta del Llobregat; resten els antics barris de Sant Cosme i el de la Ribera i algunes masies disperses que daten dels segles XVI i XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioEscola Jacint Verdaguer

Passió d’Olesa, La

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1.000 persones de la població. D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli; a partir del 1847 hom edificà per a la seva representació diversos teatres.

El 1940, un cop acabada la guerra civil, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill escriví l’actual lletra i Josep M. Roma la música. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat per a 1.400 espectadors.

El 1968 s’hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió. El 1969 assumí la direcció de l’espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993.

El 1983 un incendi destruí tot el teatre, i el 1985 s’inicià la construcció d’un nou local, segons el projecte de l’arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana.

Enllaç web:  Passió d’Olesa

Passió d’Esparreguera, La

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa en aquesta població. Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del segle XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat (com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts) i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66.

El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona (1950). El 1952 fou estrenat un text de Marçal Martínez amb música de Josep Maria Pla.

Inicialment l’organització anà a càrrec de diverses societats recreatives, fins que el 1941 hom creà un patronat i les representacions, en les quals participen més de 400 actors, passaren a ésser patrimoni del poble. El 1941 es representava al local de l’Ateneu, però el 1969 fou inaugurat un nou local construït expressament pel Patronat. El text actual és de Ramon Torruella (1960) i la música de Josep Borràs.

Enllaç web:  Passió d’Esparreguera

Papiol, el (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,95 km2, 135 m alt, 4.102 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat, fins al límit amb el Vallès Occidental; accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; produeix fruita i verdura; de secà hi ha conreus mediterranis. La indústria és molt diversificada; sobresurt la fabricació de materials per a la construcció i del vidre, la química i la tèxtil. Àrea comercial de Barcelona. Acusa un important ascens demogràfic des del 1950, i ha quasi triplicat des de llavors la població.

La vila és als vessants d’un puig dominat pel castell del Papiol, reformat el segle XVIII i restaurat modernament, que esdevingué centre de la baronia del Papiol. L’església parroquial de Santa Eulàlia fou construïda el 1315. La població fou afectada pel terratrèmol del 1448 i per la guerra del Francès.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Papiol de Baix i la de Can Puig, la barriada de Puig Madrona, el santuari de la Salut del Puig Madrona i les cases del Pi de Balç.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Pau Vila

Palma de Cervelló, la (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 5,46 km2, 100 m alt, 2.998 hab (2017)

0baix_llobregatSe segregà del municipi de Cervelló el 1998, del qual formava part com a entitat de població. Situat a l’esquerra de la riera de la Palma, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, les muntanyes de la serra de l’Ordal entren al terme per ponent, on se situen els punts més alts, a les faldes de la muntanya de Montmany, a l’est, el territori baixa fins a la plana al·luvial del Llobregat. A les muntanyes hi ha boscos de pi i alzina.

Actualment l’aportació de l’agricultura ha perdut pes i només és residual, la principal font de riquesa actual són els serveis.

Al poble destaca la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm (segle XI), església parroquial de Santa Maria (esmentada el 1231).

Dins el terme també hi ha els nuclis de Can Vidal i Can Mascaró i diverses masies pairals, com la de Can Pongem (edificada entre el 1650 i el 1757).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques