Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, segle XIX)
Títol concedit el 1889 al jurista Melcior Ferrer i de Bruguera.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
(o les Cases d’En Roig) Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia (Sant Antoni de Corbera) fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri perifèric de la ciutat, vora la carretera a Martorell.
Fou promogut per una cooperativa dels habitants (en un 95% immigrats), creada el 1963. El 1970 hom havia construït 1.760 habitatges dels 2.500 prevists; hom l’ha anat urbanitzant; té centre comercial cooperatiu.
És un barri-dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell.
Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Climent de Llobregat.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat. Nom d’inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social, construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona, bé que hom no respectà plenament aquesta finalitat en la distribució.
Aquest barri, format per blocs, tenia prop de 8.000 habitants els anys 1970. Era urbanitzat -però en estat d’abandonament- i no tenia cap centre d’atenció autònom, llevat d’una cooperativa de consum. Constituí un barri-dormitori de Barcelona.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
(o de Sant Antoni) Antic castell. Probablement bastit pels senyors de Cervelló.
Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni (304 m alt).
(Castelldefels, Baix Llobregat)
Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró I de Barcelona.
Els comtes Borrell II i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès.
La ràtzia d’Almansor (985) féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
Castell enrunat (153 m alt), a l’est de la vila.
Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal.
El 1366 esdevingué castell termenal.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, situat a l’oest del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes (hortalisses i, sobretot, pomeres) regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies. La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara.
La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià.
Dades dels Països Catalans 