(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)
Antigua colònia tèxtil, dins del municipi.
Hi ha l’església, inacabada, que Antoni Gaudí començà a bastir a principis del segle XX.
Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l’evolució de l’arquitectura contemporània.
Enllaç web: Colònia Güell
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.
Es començà a formar durant el primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí.
Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures.
Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.
El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Zona mixta d’indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
Fou una de les zones d’expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona.
Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 – )
(Memorial Charlie Rivel) Biennal monogràfica. Impulsada per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Tortell Poltrona, arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l’objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani.
La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos.
Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi ha actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals i internacionals.
El festival és organitzat per l’ajuntament de Cornellà, amb ajuts institucionals i privats.
Enllaç web: Festival de Pallassos
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, a l’extrem est del municipi, al límit amb l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
Programat com a zona d’habitatges pel pla comarcal del 1953, s’ha convertit en zona mixta d’indústria (CAMPSA) i d’agricultura, amb un nucli antic de cases d’una i de dues plantes.
Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).
Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.
Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).
Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, segle XIX)
Títol concedit el 1889 al jurista Melcior Ferrer i de Bruguera.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
(o les Cases d’En Roig) Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia (Sant Antoni de Corbera) fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt.
Dades dels Països Catalans 