Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Coll de Balaguer, el

5 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.

És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.

L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).

Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.

Coll de Balaguer, batalla del -1640-

2 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, 10 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, que s’escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà.

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils.

Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat.

Circumstàncies, Les

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)

Diari. Portaveu d’Acció Catalana.

Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .

Cerver, puig -Baix Camp-

4 Respostes

(Alforja, Baix Camp)

Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.

És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l’Ebre) i de les rieres de Riudecols i d’Alforja.

Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.

Castillejos, los

1 Resposta

(Arbolí, Baix Camp)

Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.

L’any 2001 fou abandonat.

Camí, santuari del -Baix Camp-

1 Resposta

(Cambrils, Baix Camp)

Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el segle XIV.

L’actual església, de notables proporcions, és obra del segle XVIII.

Cambrils, setge de -1640-

4 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.

Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.

Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.

El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

Baltasana, tossal de la

Deixa un comentari

(Prades, Baix Camp)

(o tossal de la Torre)  Cim (1.201 m alt) culminant de les muntanyes de Prades, situat al nord-est i dins el terme municipal.

Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí.

Arbocet, l’

4 Respostes

(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)

(ant: l’Arboç)  Llogaret, a 2 km al sud-est del poble.

Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona.

Arany, mas de l’

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp)

Masia, a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta del mas de l’Arany), límit amb el municipi de Mont-roig del Camp.