Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, a la punta de les Airasses, prop de l’antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.
Ermita. L’edifici, del 1570, està incrustat en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit ja d’aixopluc a ermitans relacionats amb la tradició eremítica del Montsant.
Cap al 1484 hi estigué Bernat de Boïl, el qual sembla que intentà de fundar-hi una comunitat eremítica benedictina.
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,83 km2, 95 m alt, 1.928 hab (2017)
Situat al sud de Reus, entre les rieres de Riudoms i Riudecols, en terreny molt pla, el terme, estret i llarg, va fins vora el Port de Cambrils.
A l’agricultura s’alternen els conreus de secà amb els de regadiu; dels primers domina d’olivera, que justifica dos trulls; la vinya ha reculat, a favor de l’ametller, i el garrofer s’ha recuperat des que el fred del 1956 l’arrasà; al regadiu, gràcies a l’aigua de pous i mines, sobresurt el presseguer, l’avellaner i l’horta. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria dels mobles, embarcacions esportives i tallers mecànics. Àrea comercial de Reus.
El municipi comprèn els pobles i antics termes de Vinyols (cap del municipi) i de Sant Joan dels Arcs, la qual esta situada prop del litoral.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 23,20 km2, 366 m alt, 585 hab (2017)
(ant: Vilaplana del Camp) Situat al límit amb el Priorat i l’Alt Camp, al peu de la serra de la Mussara, que accidenta la major part del terme, ocupat en bona part per boscs de pins i alzines.
Agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres i avellaners); el regadiu (avellanes, arbres fruiters, hortalisses i llegums) és minoritari. Ramaderia estabulada de bestiar porcí i avicultura. Ha esdevingut lloc d’estiueig i residència secundària. Pertany a l’àrea comercial de Reus.
La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de la Nativitat, de façana barroca (1738), serva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet; arcs gòtics en una casa del 1590.
L’any 1961 s’annexionà el municipi de la Mussara.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,16 km2, 226 m alt, 521 hab (2017)
Situat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l’Argentera, al peu del turó d’Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l’Olivera, que s’ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins.
A l’agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Antigues mines sense explotar. Àrea comercial de Reus.
El poble és a l’esquerra del barranc de l’Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d’Escornalbou.
El municipi comprèn, a més, els antics termes de l’Arbocet i de Masmunter. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Cambrils de Mar, Baix Camp)
Antic lloc i terme, situat a la costa, a l’est de la vila, entre l’antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent.
Actualment és una important urbanització turística, amb un gran nombre de xalets i apartaments, amb nombroses residències secundàries.
Centra el lloc l’antic casal o castell de Vilafortuny, d’origen medieval (el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l’adquirí del rei la mitra de Tarragona), amb una gran torre de defensa.
Als segles XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat (la parròquia existia encara a l’inici del segle XIX) i esdevingué una partida del terme de Cambrils.
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 102,67 km2, 281 m alt, 6.294 hab (2017)
Situat al litoral mediterrani, accidentat pels vessants de les serres del Coll de Balaguer i de Llaberia, on hi ha els Dedalts de Vandellòs, comprèn l’extrem sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit dels de garrofers, avellaners i vinya. Avicultura. Mines de plom i guixeres, sense explotar. Les activitats industrials es redueixen a una petita indústria alimentària derivada de l’agricultura i a la fabricació d’objectes d’artesania de margalló. Producció d’electricitat (centrals nuclears de Vandellòs). Àrea comercial de Reus. Població en ascens.
El cap del municipi és el poble de Vandellòs, però el principal nucli urbà és l’Hospitalet de l’Infant.
El municipi comprèn, a més, la caseria de l’Almadrava, els llocs i antics llocs de Fatxes, Castelló, Remullà, Masdevalentí, Masriudoms, Gavadà (on es conserven pintures rupestres) i Masdemboquera, el castell del Coll de Balaguer i la masia de Genessies.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,31 km2, 246 m alt, 5.546 hab (2017)
Situat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d’en Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí.
Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.
La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.
Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola de Música – Escola Abel Ferrater
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,43 km2, 125 m alt, 6.515 hab (2017)
Situat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Pre-litoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona.
La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.
La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)
Situat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.
Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.
La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).
El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 